Tuesday, 10 December 2013

Una hora de codi


Jo vaig començar a la informàtica amb un Comodore 64, tenia 64K de memòria, i anava amb una cinta de cassette ... NO, no m'he equivocat, tenia 64K de memòria, això eren uns bons gràfics, i havia de numerar les línies de comandes dels programes que feia en Basic i els havia de gravar en una cinta de cassette, i sí, això encara em fa gràcia

I el fet que a la pel·lícula Jocs de Guerra (1982) es poguessin connectar dos ordinadors amb un mòdem em semblava increïble, i només possible per hackers i militars. Els llenguatges de programació eren com un idioma: havies d'aprendre vocabulari i sintaxi, i com escrivíem a màquina, teclejaves amb tots els dits. Ara, gràcies al mòbil, torno a teclejar amb dos dits o fins i tot amb un dit. I programar és fàcil. És tan fàcil que es pot començar molt aviat, i de fet és una prioritat per algunes persones i països. En concret, una iniciativa relacionada amb programació ha estat elevada a proposta a nivell estatal als Estats Units d'Amèrica, i com no pot ser d'una altra forma, ho han fet a lo gran, amb missatge del president inclòs. 


 El fet és que cada cop hi ha més coses del nostre voltant que depenen de programes informàtics: entreteniment, electrodomèstics, telefonia, ...i tot i això les previsions són que no hi ha prou gent preparant-se per aquests llocs de feia que s'obren, com a mínim als EUA.
Clica per veure la infografia sencera

Aquesta iniciativa s'ha anomenat Code Hour, i l'han inclòs en la setmana de les ciències computacionals (del 9 al 15 de desembre) i la idea és que tothom faci una hora de programació. A secundària hi hem contribuït amb unes quantes línies de codi, seguint els tutorials per tots els nivells, i escollint els llenguatges, des d'aquells més formals, com Python, o aquells més visuals, com Scratch.

No és complicat, fins i tot és divertit, i TOTHOM pot fer-ho, només cal començar pel nivell adequat, i continuar jugant fins veure quin és el nivell més alt que es pot assolir ... qui no ha estat una hora amb un joc d'ordinador?

Thursday, 5 December 2013

LOS HOMBRES HEMOS INVADIDO EL MUNDO DE LAS BACTERIAS


El doctor Francisco Guarner director clínico del servicio del Aparto Digestivo de la Vall d’Hebron impartía hoy dia 26 de Noviembre una charla acerca de los genes y la función de la micro biota intestinal.


La conferencia iniciaba con una demostración de la importancia de microorganismos como por ejemplo el Plactón, que puede ser visto desde el espacio (Islas Fiji) que son los responsables de fabricar un 50% del oxígeno del planeta y de consumir un 20% del dióxido de carbono del exterior.

También explicaba como las cianobacterias son las responsables de todo proceso respiratorio y remarcaba que existían mucho antes de la aparición del ser humano. De ahí el titulo de este resumen ‘’los hombres hemos invadido el mundo de las bacterias’’ porque realmente mucha gente concibe las bacterias como ‘’invasoras’’ cuando la realidad es que nosotros las hemos invadido a ellas.

Las bacterias son organismos bastante sencillos compuestos por entre 500 y 4000 genes. Las bacterias por si solas no son funcionales, sino que se agrupan en comunidades para obtener energía metabólica. A pesar de que un humano como individuo sea mas ‘’poderoso’’, las bacterias tienen la capacidad de sintetizar compuestos esenciales de los cuales nosotros carecemos de las herramientas necesarias para hacerlo. Por ello un gran ecosistema de las bacterias es la flora intestinal.  Se denomina flora o biota intestinal al conjunto de bacterias que viven en el intestino, en una relación de simbiosis tanto de tipo comensal como de mutualismo. La función de las bacterias en términos generales es extraer energía de los compuestos indigeribles por los humanos del intestino.

Para demostrar la importancia de la flora intestinal ha hecho referencia a Wostmann, quien llevo a cabo un experimento comparativo entre animales con flora intestinal normal y animales ‘’germ free’’
Se demostró que los animales sin flora intestinal tenían menos peso en todos sus órganos pero requerían mas nutrición que los normales, por tanto necesitaban mas para producir menos. Además el sistema inmune presentaba fallos.
Se llegó a la conclusión de que la flora intestinal es esencial para la nutrición.

También se realizó un experimento con ratones, que demostraba que sin flora intestinal los ratones presentaban hiperactividad, y aun mas interesante, que en ausencia de flora intestinal los ratones se socializaban menos.

Existen bacterias no beneficiosas, que adoptan actitudes invasivas frente al organismo, son aquellas que provocan enfermedades como la tuberculosis, la sífilis, estreptococos o la fiebre de Malta. Estas bacterias poseen pocos genes por lo que ha sido fácil desarrollar antibióticos para combatirlas con las nuevas tecnologías.
El problema que ha surgido a raíz de esto es que no hemos sido selectivos al eliminar bacterias y además de las dañinas hemos eliminado muchas bacterias beneficiosas muy difíciles de recuperar.

Las enfermedades que han disminuido son:

-         Hepatitis A
-         Reuma
-         Tuberculosis
-         Fiebre de malta
-         Entre otras

Las que han aumentado o aparecido son:

-         asma
-         esclerosis multiple
-         diabetes tipo 1
-         enfermedad de Chrom (está presentando problemas en la actualidad)

En conclusión hemos aniquilado muchas bacterias que mantenían el equilibrio inmune.

¿Cómo detectar que tipo de bacterias son?

1)    Con el gen 16S rDNA PCR  que nos ofrece una lista con el tipo de comunidad al que pertenece cada bacteria
2)    Secuenciar ADN es otra forma que a pesar de ser mas compleja nos permite saber la funcionalidad de cada comunidad

De todas formas las comunidades bacterianas fluctúan según el entorno, la alimentación, el lugar…

Existe un 26% de genes que no podemos secuenciar de unos 600.000 totales. 300.000 de ellos son comunes a todas las personas de todos los lugares del mundo, el resto varían.

También existen genes que las bacterias solo expresan en presencia de otras bacterias lo que nos aporta información sobre su funcionalidad. Dependiendo de la profundidad de secuenciado obtendremos mas o menos precisión.  Por ello existen muchos datos sobre los genes que tenemos que varían en grandes cantidades.

Se ha intentado relacionar la obesidad con la flora intestinal y aunque no está estrechamente relacionado si que se ha demostrado que la escasez de flora intestinal produce una hinchazón en el intestino, provoca la acumulación de grasa y además el aumento de leptina, es decir, que por mucho que este lleno, el individuo no llega a la saciedad. Por ello recomiendan dietas bajas en calorías.


Como conclusión nos ha explicado la aportación que estos descubrimientos y su la aplicación que se está intentando dar con transplantes de microbiota y como poco a poco se pretende identificar con exactitud que bacterias necesita cada individuo. 

La gravedad deforma el espacio: estas canicas sobre una sábana elástica son una viva demostración

A cool demonstration video showing gravity and how gravity bends space-time recommended by Jorge Miarnau (1st Bachillerato Ciencias).

This is not my area of expertise so I'll let the video do the talking!




Discovery of oldest human DNA in Spanish cave sheds light on evolution



Check out this story that was sent in by Jorge Miarnau (1st Bachillerato Ciencias). Read it here!

The significance of this story is the extraction of the DNA from the bones of these early humans who died 400,000 years ago. Bones can tell you an awful lot about the physical structure of these early humans and also an idea of how they related to us, but analysing the DNA gives us a clearer picture as to how closely related they are. (As a reference chimpanzees have about 98% of their DNA which is common to us).

By looking at the presence of certain genes we can get an idea of how we evolved from these ancestors.

But even more significant is that they were able to extract DNA and also mitochondrial DNA (which is inherited through the maternal line) from such old material. As the researcher himself stated; " This is proof of principle that it can be done"

Proof of principle are magical words in Science, meaning that a method has been perfected and is reliable and ready for use. Because of this work many old human, animal, archaeological can now be analysed to see what secrets they reveal.

Exciting times!

Wednesday, 4 December 2013

ELS ALUMNES DE BIOLOGIA DE 2n DE BATXILLERAT S’IMPLIQUEN!




APOSTAR PER LA CIÈNCIA ÉS APOSTAR PER TU MATEIX


L’objectiu de la marató és fomentar l’investigació biomèdica mitjaçant els fons econòmics obtinguts en el programa. Aquest projecte es remonta a l’any 1992 i ha aconseguit financiar 594 projectes d’investigació gràcies als 92.788.796 € que han aconseguit recaudar al llarg d’aquests anys. Durant els últims 4 anys podem parlar de projectes que han suposat una enorme trascendència com per exemple, la regeneració i transplant de òrgans i teixits (2011), lesions medulars i cerebrals adquirides (2010), enfermetats minoritàries (2009) I enfermetats mentals greus (2008) i altres prèvies tan important com el càncer (2004) i el sida (2001).

Cada vegada que s’ens presenta una situació com la d’aquesta marató el primer que s’ens passa pel cap és que el nostre petit gra de sorra no serà suficient com per que suposi un canvi. Però no sóm conscients de que la suma d’aquests grans formaràn una muntanya de la que en un futur estarem orgullosos. Satisfets d’haver contribuit a marcar un abans i un després en la ciència.

Un exemple clar i recent de la força que tenim en conjunt és el resultat de la aportació de l’any passat que va fer possible la creació d’un mini ronyó. Un equip d’investigadors del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelonba aconsegueix crear, amb cèl·lules mares humanes, un mini ronyó tridimesional. Aquest avanç científic ens permet estudiar les enfermetats del ronyó, el descobriment de noves drogues i el pas endavant que suposa les teràpies amb implantació de cèl·lules mare. Com és sabut, les enfermetats de ronyó constitueixen un gran problema per la salut. 

Corals and the acidification of the oceans


The oceans are becoming acidic as the excess of carbon dioxide in the atmosphere is dissolving into these waters forming carbonic acid. As the pH decreases how will this affect the myriad of organisms living there, including corals.


It was thought that corals would be all but gone by the middle of this century but a new study suggests otherwise. Read more about it here!

Should we use this information as vindication to continue to produce record levels of Carbon dioxide by burning of fossil fuels and deforestation? No! but it is a relief to know that future generations might have access to these amazing underwater creatures.

Thanks to Adrìa de Juan (4º ESO Yellow) for suggesting this article!

Electric buses are coming to town (thanks to BYD)

Fossil fuels are running out……

Air pollution in the city of Barcelona is a problem with “areas that consistently show dangerously high levels of air pollution” leading to respiratory problems like asthma and other conditions like heart disease and cancer. Read more about air pollution in Spain here.

So how can we start to fix both of these problems in one solution? 
What are one of the most common vehicles we see on our roads in our city………..? Buses! 
Well let’s make them electric and use alternative sources of energy to charge them! Great!

But wait......, the problem we have with this is the battery technology. Batteries are too big and heavy, take too long to charge and don’t hold their charge for long.

And so in steps the company BYD!

Established in February 1995, BYD Company Limited specializes in IT, automobile and new energy. BYD is the largest supplier of rechargeable batteries in the globe. BYD Auto becomes the most innovative independent national auto brand and leads the field of electric vehicles with unique technologies. In the field of new energy, BYD has developed green products such as solar farm, battery energy storage station, electric vehicle, and LED, etc.

Let’s talk buses….



The BYD eBUS-12 is BYD’s first battery-powered 12-meter pure electric city bus. Powered by a 600AH & 342KWH battery pack, the BYD eBUS-12 has range of 250 km in urban conditions.
The BYD eBUS-12 employs many advanced technologies internally developed and manufactured by BYD, including the Fe battery, motor, controllers, chassis and the body. The perfect combination of both electric technology and traditional bus building technology makes the BYD eBUS economical, safe and give an excellent performance.
The BYD eBUS-12 is equipped with BYD’s newly developed AC on-board charging system. The system is less expensive than the traditional off-board DC charging system and is more convenient to operate. With a charging power of 80kw, it takes only 4 hours to fully recharge the BYD eBUS-12.

And our own beloved TMB were so impressed that they decided to buy a few of them to give them a go.



Thanks to Bruno Vallejo (3rd ESO Blue) for the original article and idea!

Thursday, 28 November 2013

Gamification o aprendre jugant


A mesura que ens anem fent grans, un dels canvis és que l'educació passa de ser lúdica a ser més formal, en algun moment ens posen exàmens escrits, i més endavant exàmens oficials. Només fa falta veure la diferència que hi ha a les classes dels nens de 3 anys als alumnes de 17, i ja no en parlem dels alumnes universitaris. Des de fa temps que es diu que si es fomenta l'exploració o investigació de l'alumne o s'aconsegueix fer divertida i entretinguda una assignatura, l'alumne aprèn més. Aquesta és una d'aquelles idees que són més fàcil de dir que de portar a la pràctica.

Aquesta idea, que no és nova, ara ha estat rebatejada amb el nom de Gamification, tot i que aquest terme no s'aplica només a l'educació si no a qualsevol aspecte de l'activitat humana, un exemple el tenim en el Foursquare i la seva llista d'insígnies que recorden a les insígnies dels Scouts, en funció de les vegades que 'fitxes' en un lloc, tens un reconeixement o un altre. Una explicació prou completa sobre gamificació la podeu trobar en aquest curs gratuït a Coursera.

Una de les idees és utilitzar els mecanismes que utilitzen els jocs més populars a la xarxa i aplicar-los a l'educació: s'han d'anar posant reptes assolibles i el jugador ha d'aconseguir alguna recompensa o reconeixement, ja sigui passar al proper nivell, alguna cosa que pot utilitar en el joc, una insígnia que pot fer pública, ...  Un exemple de com això pot funcionar seria Mathletics. Però hi ha altres opcions més similars a jocs, es tracta de començar amb alguna cosa prou senzilla que expliqui el funcionament del joc, i cada cop que s'introdueixi una cosa nova, posar una pantalla on es pugui provar.

Algunes de les propostes poden semblar només jocs, però a mesura que un va passant nivells, cada cop es fa més necessari haver aprés alguna cosa, tenir més habilitat. Alguns exemples:

Potser voleu intentar complir els requisits de l'Spaghetti Bridge Contest, el material per fer-ho està a l'abast de tothom, hi ha resultats espectaculars.
Per entendre les forces en els pont hi ha vàries opcions, una és simulador West Point Bridge Designer, que permet comprendre molt bé com van els esforços en un pont, però no és prou distret. hi ha altres opcions, com Bridge Craft, on hem de fer ponts per què un simpàtic ... animaló continuï la seva passejada,

O com Bridge Constructor per iPad


Vols aprendre a programar? Cap problema, també hi ha força opcions com ja hem explicat en un altre post. Una de les més interessants per començar és Cargo Bot.

Alguns exercicis de matemàtiques no són prou interessants? Cap problema, afegim-hi uns quants zombies per posar una mica de pressió: Maths vs Zombies 


Una mica de física? A banda de la saga de l'Angry Birds per estudiar llançaments o gravetats diferents a la terrestre, el Cut the Rope o el Where is my water per conservació de l'energia, podem construir coses, com mecanismes amb el Monster Physics o dissenyar muntanyes russes

Algunes apps per física
Einstein és un dels científics més coneguts, i la teoria de la relativitat una de les teories més famoses, i que més joc ha donat a la ciència-ficció, però què passa si vas a la velocitat de la llum? Tens A Slower Speed Of Light on podràs experimentar quins efectes visuals experimentaries anant a velocitats properes a la de la llum.




Wednesday, 27 November 2013

Gravity



Heu vist aquesta pel·lícula?
No és que sigui super bona en molt nivells però a nivell tècnic m’ha semblat aprofitable. L’he vist en 3D i l’efecte d’estar sotmès a gravetat 0 m’ha semblat  força versemblant. És clar que jo no  he estat mai en aquest estat!
També m’he plantejat moltes preguntes mentre la veia:
És possible impactar contra tants objectes i no trencar el vestit espacial?
La construcció de les naus és estàndard ? A la Xina, als EUA?
Podria moure´s algú a l’espai amb un aparell per extingir el foc?
S’enviaria  una persona emotivament inestable a  una missió a l’espai?
Estan totes les agències espacials en contacte en cas que es doni un accident com el que es planteja a l’inici de la pel·lícula?



Highly recommended!!!

Monday, 25 November 2013

Programació educativa



Fins fa no gaire la imatge que es tenia d'un programador era més o menys la de la imatge. Fins i tot en anglés hi havia un terme més o menys despectiu per qualificar-los - als programadors i alguns més -, NERD. Amb el temps la imatge ha anat canviant, segurament per què la feina dels programadors cada cop s'ha anat fent més evident i més accessible i els programadors cada cop han anat agafant més popularitat i èxit, fins al punt que no costa gaire saber qui són els tres personatges de la foto.
Tant ha canviat el tema, i tant assequible és la programació, que la imatge del programador que s'està buscant en alguns països, i en alguns sistemes educatius és aquesta:
I hi ha unes quantes eines i aplicacions que tenen per objectiu introduir la programació i la robòtica als més joves, el que segueix és una breu selecció (aquí teniu una llista, tot i que no està ordenada)

Daisy the dinosaur és una app educativa per iPad que pretèn introduir a la programació als més petits. Es plantegen uns reptes i s'han d'anar arrossegant les instruccions a la pantalla.

En aquesta línia, també trobem CargoBot, una altra aplicació per iPad, on l'objectiu és portar amb el mínim d'instruccions unes capses d'un lloc a un altre. El joc recorda a les Torres de Hanoi, i els reptes són més complicats que en el cas de Daisy, no pel nivell de complicació del llenguatge, si no per què cal pensar una mica més en com fer-ho.


Dins de la immensa oferta educativa oberta que té el MIThi ha un parell pensades per l'educació, la primer és l'Scratchun llenguatge amb el que es poden fer jocs i històries interactives fàcilment, amb una zona social per copmpartir els projectes. El programa és prou versàtil i ha tingut prou èxit com per tenir extensions a la robòtica i al control programable, com són el LEGO We Do i el Scratch for Arduino. L'altre opció, però aquesta per programadors una mica més experts és el App inventor, que permet desenvolupar aplicacions per dispositius mòbils. Aquests són dos exemples de la feina que està fent el MIT per fer l'educació més atractiva. De fet, aquestes dues aplicacions, Scratch i App Inventor, són les que hem estat utilitzant al Enrichment Project de Computing de segon cicle.

Com ja he dit la llista és prou extensa, i hi ha per totes les edats i gustos, des dels més petits en format més lúdic fins als que volen alguna cosa més seriosa a través d'agun curs massiu obert, com els de Coursera  o EdX o Udacity