La història de Rosetta va començar amb un gran problema, quan degut al fracàs del llançament de dos satel·lits amb el mateix coet que havia de propulsar Rosetta, l’Ariane 5 variant ECA, la companyia espacial francesa Arianespace SA es va veure obligada a pososar el llançament de la sonda. Aquest fracàs va causar l’autodestrucció de 630 milions d’€ d’equipament degut a un canvi involuntari de trajectòria així com la pèrdua dels dos satel·lits. La causa del funcionament defectuós es revelaria posteriorment: una fuga en les canonades de refrigeració que va permetre el sobreescalfament de la tovera.
Va ser degut a aquest ajornament que l’objectiu de Rosetta, originalment el Cometa 46P/Wirtanen, va haver de ser descartat i es va haver de buscar un de nou. El escollit va ser el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, i els plans es van poder adaptar sense necessitar gaire variació. Malgrat això, el nou cometa objectiu es trobava a una distància molt superior del inicial, i Rosetta, que utilitzava els seus panells solars com a única font d’energia, hauria de superar una sèrie de dificultats per tal d’arribar-hi amb energia suficient.
Així doncs, després d’un altre petit ajornament, la sonda va ser finalment llançada de 2 de Març del 2004. La missió ara no només consistia en orbitar i aterrar sobre un cometa, sinó que també incloia dos fly-bys: els dels cometes 2867 Šteins, el 5 de Setembre del 2008, i 21 Lutetia, el 10 de Juliol de 2010. Després de finalitzar els seus estudis dels cossos, Rosetta es va haver de posar en un estat d’hivernació, i la sonda es va fer girar com una baldufa de cara a la Terra, per tal que no canviés d’orientació durant el seu viatge.
Un cop va sortir de l’hivernació i es va comprovar que funcionava bé, Rosetta va iniciar les maniobres d’aproximació, efectuant una sèrie d’enceses dels motors per tal d’ajustar la seva velocitat relativa al cometa i col·locar-se en òrbita al voltant seu. El proper repte era fer aterrar Philae, el lander. El 12 de Novembre de 2014 es va efecutar el llançament de Philae a una velocitat de 1m/s en direcció al cometa, a una zona d’aterratge prèviament escollida pels científics de la ESA. Els arpons que havien d’anclar Philae a la superfície no es van disparar degut a la baixa velocitat d’impacte. En aquesta instància cal tenir en compte que la sonda va ser dissenyada fa més de 10 anys i que la tecnologia aleshores encara no estava tan avaançada. Això és apreciable en un dels seus instruments principals, OSIRIS, una càmera que ostenta 4 Megapíxels. A més, els coneixements sobre la composició d’un cometa eren erronis i el tren d’aterratge, així com el mètodes d’anclatge, van ser dissenyats per a aterrrar sobre una superfícies de gel sòlid. Actualment se sap que la composició dels cometes és més ben dit granular, i aquesta podria haver sigut una de les causes que Philae no s’anclés bé en aterrar.
Escrit per Gonzalo Bertrán, alumne de 2n de batxillerat ciències
No comments:
Post a Comment