Datat
primerament l’any 1976 després d’un brot al Zaire, Congo, el virus de l’Ebola
segueix sent un dels més mortífers que existeixen. Sense cura oficial existent,
la salut mundial trontolla per una recent aparició a l’Africa occidental, la
qual ja s’ha extès per Guinea, Sierra Leona, Libèria i Nigèria. De moment,
almenys s´han registrat 4024 morts i
8376 casos.
L’ Ebola és una malaltia infecciosa viral que pot
ser transmesa tant per humans com per primats mitjançant el contacte de sang ,
teixits, secrecions o fluïds corporals. Causada per un virus que rep el mateix
nom , aquesta produeix una febre hemorràgica a la qual només el 55% sobreviu ,
segons l’ OMS. És per això que és considerada summament infecciosa, ja que no
només té una alta taxa de mortalitat sinó que també provoca la mort amb força
rapidesa. Les infeccions són agudes i no existeix l’estat de “portador”. Com
que el reservori natural del virus és desconegut, la manera en la qual el virus
apareix per primer cop en un ésser humà encara no ha estat determinat, i això
fa que la malaltia sigui encara més difícil de controlar.
El virus de l’ Ebola, de la mateixa manera que qualsevol altre virus, és un agent
infecciós acel·lular que només pot multiplicar-se dins de les cèl·lules
d’altres organismes. En ser tan petits,
la majoria no es pot veure amb un simple microscopi òptic.
L’únic objectiu dels virus és fer-se amb el
control d’una cèl·lula per tal de reproduir-se. El procés que utilitza un virus
per infectar una cèl·lula presenta una sèrie de fases:
1.
Contacte entre el virus i la
cèl·lula
Després d'entrar en
contacte amb la cèl·lula d’un altre organisme, el virus introdueix el seu
material genètic ( ADN o ARN ) a la cèl·lula. Això ho pot fer de dos maneres
diferents: pot fusionar la seva càpsida amb la membrana de la cèl·lula i
alliberar el material genètic o pot injectar el material genètic deixant la
càpsida a l'exterior.
2.
Replicació del material genètic
La cèl·lula comença a
produir una gran quantitat de còpies del material genètic i de la càpsida del
virus. Per fer això, la cèl·lula utilitza els seus enzims i orgànuls. Després, aquests
components del virus comencen a unir-se formant nous virus.
3.
Sortida del virus
Quan
els nous virus surten de la cèl·lula ho poden fer de dues maneres:
●
Lentament, a mesura que els nous
virus es van ajuntant. En aquest cas, la cèl·lula no és destruïda.
●
Trencant i matant la cèl·lula,
quan tots els nous virus surten alhora.
Encara que el virus actua molt ràpid, els seus
símptomes comencen a aparèixer entre el vuitè i el desè dia , oscil·lant entre
2 i 21 dies el període d’incubació. Aquests tendeixen a ser molt clars:
●
Febre alta i sobtada.
●
Mal de cap i mal de gola
●
Molèsties en les articulacions i
forts dolors musculars.
●
Malestar general
●
Diarrea, vòmits i dolor estomacal
●
Aparició d’una erupció vermellosa
a la pell
●
Congestió conjuntival
●
Alteració de la funció renal i
hepàtica
(En alguns casos es poden observar també hemorràgies internes i
externes).
El que segueix sent
un misteri per als investigadors és el factor que determina la recuperació o la
mort del pacient. No obstant, s’ha pogut apreciar que els pacients que no
aconsegueixen tirar cap endavant no desenvolupen una resposta immunològica pel
virus en el moment de la mort.
Més que el brot en
si, els problemes que arrossega l’Ebola
són més aviat les conseqüències i repercussions que produeix , tant a nivell
social i financer. En tancar fronteres amb els països afectats i marginar la societat
d’aquest posant-la en quarantena, els subministraments d’aliments no arriben,
els transportistes es neguen a viatjar cap allà i, com que la població no
produeix, la gana augmenta dràsticament. A més, és
força coneguda en països en vies de desenvolupament la marginació dels infants
amb pares morts per aquesta causa per part de la família i del veïnat. Aquests
infants, encara estar sans, passen a ser exclosos de la societat i repudiats
pel seu entorn.
.jpg)
En països
desenvolupats, en canvi, les conseqüències són ben diferents. Per exemple,
factors com el teixit econòmic es poden veure afectats, tal com en el cas
d’Espanya, on la borsa es va desplomar tot just després que el país informés
sobre el trasllat del mossèn Miguel Pajares a un hospital de Madrid. Aquesta
pèrdua de confiança per part dels accionistes, per sort, no va tenir grans
repercussions en l’àmbit social. Gràcies a la millora i finalment la
recuperació de l’auxiliar Teresa Romero, també infectada, la situació a Espanya
ha presenciat la millora en aquests darrers dies, però si les dimensions de
l’epidèmia del virus haguessin estat desmesurades , els daltabaixos financers haurien estat molt més exagerats.
La bona notícia
d’aquest brot és que, a causa de la repercussió a escala mundial que ha tingut,
equips d’ investigació s’han afanyat per repartir les primeres vacunes
experimentals contra el virus. Gràcies al govern canadenc, el dilluns dia 20 de
setembre 800 dosis de tractament en via d’ experimentació s’enviaran a la seu
de l’OMS, on es decidirà com i a on s’utilitzaran. Encara que l’Organització
Mundial de la Salut hagi reconegut que no es va fer tot el possible per
gestionar de la manera ràpida i eficient la crisi de l’Ebola, s’estan intentant
implementar les mesures definitives per intentar erradicar-la, ara que sembla
que està sota control.
Fonts
consultades:
o
El País
o
L’Abc
o
La Vanguardia
.jpg)
