What message would you send?

SETI: the search for extraterrestrial intelligence has been operating for the last sixty years Scientists have been using radio telescopes and searching  space for any form of intelligible radio communication that could be coming from an alien species on a far distant exo-planet. Finding money and telescope time to do this have not been easy. Lately SETI have received a massive investment from a Russian billionaire and are now embarking on a program called “Breakthrough Initiatives”. With this will come more hours to search the heavens and more of the sky to track. Also now that the existence and position of a large number of exo-planets are known, telescopes can now be focused on these points with the hope of a signal.

One new aspect that was being considered, but which will for the moment be rejected, is the sending of our own signal into space which may well be detected by an alien race. But what could we say?

What message could you send that would represent the human race and the fragile planet we live upon? Would you send an accurate picture of the interhuman tensions and total destruction of the planet or a more soft focused view? Should we reveal information about our vulnerabilities to a possibly hostile alien race? Or should we bother as it would take so long to get there and so long for a return signal that humans will no longer exist?

What would you do? Send a message? And if so, what would you say?

To find out more go to here!

Planetes nans

La investigació planetària està vivint un dels seus moments més interessants: estem identificant i estudiant planetes exteriors al nostre Sistema Solar, exoplanetes, s'ha situat una sonda sobre un cometa , tenim mostres de la cua d'un cometa i dues sondes més aproximant-se als grans oblidats del nostre Sistema Solar, els planetes nans. 

Una d'elles, New Horizons, està aproximant-se a Plutó, i a juliol d'aquest any hi passarà molt a prop. L'altra, la missió Dawn, està més a prop, al cinturó d'asteroides i dirigint-se al seu objecte més gran, Ceres - el qual començarà a orbitar aquest 6 de març -  després d'haver visitat Vesta, un altre objecte d'aquest cinturó fa uns anys. 

Aterratge de Philae en el cometa

El 12 de novembre va passar un dels fets més importants en la història de l’astronomia. El robot Philae, va poder aterrar en el cometa  67P/Churyumov–Gerasimenko, desprès d’un viatge en la sonda espacial Rosetta de 10 anys.

El primer aterratge controlat en el nucli d’un cometa, la part sòlida, va ser un procés llarg en el que hi van haver molts problemes. Primerament s’havia de trobar un lloc d’aterratge. La superfície no era consistent, hi havia llocs semblant al gel, altres que eren com un tipus de grava i altres fetes de partícules molt fines. També hi havia moltes roques grans, fent que sigui un terreny molt irregular. Altrament, s’havia de fer el més ràpid possible per a que no estigui molt a prop del Sol ja que el coma del cometa, gasos que emet, s’expandirien cada vegada més, fent més difícil l’aterratge, pels forts vents que produeix.

Clica per fer més gran

La baixa gravetat del cometa feia que amb molt petita força, la sonda podia escapar del cometa i no tornar mai més. Per això, Philae tenia una arpons per clavar dins el sòl, un hèlix, y uns cargols a les tres cames muntades per aterrar.

Rosetta va deixar caure Philae al matí del 12 de novembre 2014 i aquest va tardar unes 7 hores per aterrar; degut a la petita força de gravitació del cometa. En el moment d’aterratge, els arpons i l’hèlix no van operar, i els cargols no van poder encaixar. Per això va rebotar 2 vegades i va aterrar en la superfície 3 vegades, el primer bot va durar 2 hores i el segon només minuts, fins que va aterrar recolzat en una roca.

Per si algú vol escoltar el so de l’aterratge sobre el cometa.

Encara que l’aterratge va ser un èxit, el lloc d’aterratge no era el que estava determinat, anomenat Agilkia, i ara es troba en un lloc on no arriba la llum del sol, que provoca que no es pugui carregar la bateria amb els panells solars. Ara no hi ha cap comunicació amb la sonda, però sembla que a l’agost, el cometa s’aproparà al sol i rebrà suficient energia per despertar-se.

Aquest increïble aterratge, és una fita en la historia de la humanitat ja que ens dona l’ocasió de descobrir l’origen de la vida en el planeta.

Article escrit per Yatin Dadlani, alumne de 2n de batxillerat ciències

                                                                                                                                                             

Rosetta: un viatge accidentat

La història de Rosetta va començar amb un gran problema, quan degut al fracàs del llançament de dos satel·lits amb el mateix coet que havia de propulsar Rosetta, l’Ariane 5 variant ECA, la companyia espacial francesa Arianespace SA es va veure obligada a  pososar el llançament de la sonda. Aquest fracàs va causar l’autodestrucció de 630 milions d’€ d’equipament degut a un canvi  involuntari de trajectòria així com la pèrdua dels dos satel·lits. La causa del funcionament defectuós es revelaria posteriorment: una fuga en les canonades de refrigeració que va permetre el sobreescalfament de la tovera.

Va ser degut a aquest ajornament que l’objectiu de Rosetta, originalment el Cometa 46P/Wirtanen, va haver de ser descartat i es va haver de buscar un de nou. El escollit va ser el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, i els plans es van poder adaptar sense necessitar gaire variació. Malgrat això, el nou cometa objectiu es trobava a una distància molt superior del inicial, i Rosetta, que utilitzava els seus panells solars com a única font d’energia, hauria de superar una sèrie de dificultats per tal d’arribar-hi amb energia suficient.

Així doncs, després d’un altre petit ajornament, la sonda va ser finalment llançada de 2 de Març del 2004. La missió ara no només consistia en orbitar i aterrar sobre un cometa, sinó que també incloia dos fly-bys: els dels cometes 2867 Šteins, el 5 de Setembre del 2008, i 21 Lutetia, el 10 de Juliol de 2010. Després de finalitzar els seus estudis dels cossos, Rosetta es va haver de posar en un estat d’hivernació, i la sonda es va fer girar com una baldufa de cara a la Terra, per tal que no canviés d’orientació durant el seu viatge.

Un cop va sortir de l’hivernació i es va comprovar que funcionava bé, Rosetta va iniciar les maniobres d’aproximació, efectuant una sèrie d’enceses dels motors per tal d’ajustar la seva velocitat relativa al cometa i col·locar-se en òrbita al voltant seu. El proper repte era fer aterrar Philae, el lander. El 12 de Novembre de 2014 es va efecutar el llançament de Philae a una velocitat de 1m/s en direcció al cometa, a una zona d’aterratge prèviament escollida pels científics de la ESA. Els arpons que havien d’anclar Philae a la superfície no es van disparar degut a la baixa velocitat d’impacte. En aquesta instància cal tenir en compte que la sonda va ser dissenyada fa més de 10 anys i que la tecnologia aleshores encara no estava tan avaançada. Això és apreciable en un dels seus instruments principals, OSIRIS, una càmera que ostenta 4 Megapíxels. A més, els coneixements sobre la composició d’un cometa eren erronis i el tren d’aterratge, així com el mètodes d’anclatge, van ser dissenyats per a aterrrar sobre una superfícies de gel sòlid. Actualment se sap que la composició dels cometes és més ben dit granular, i aquesta podria haver sigut una de les causes que Philae no s’anclés bé en aterrar.

Escrit per Gonzalo Bertrán, alumne de 2n de batxillerat ciències

Rosetta i el cometa

Avui la sonda Rosetta ha enviat un mòdul per intentar aterrar sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Aquesta animació feta per la Agència Europea de l'Espai (ESA) explica més sobre la missió.