Monday 31 March 2014

I SIMPOSIUM DE BIOLOGIA A OAKHOUSE


Èxit rotund de participació.
Donem les gràcies a tots aquells que ens han recolzat, ajudat i col·laborat en el nostre projecte:
 En primer  lloc a l’escola per permetre dur a terme iniciatives que permeten a l’alumnat créixer i obrir altres perspectives com treballar en equip, desenvolupar habilitats organitzatives, artístiques, socials, comunicatives, etc... i al professorat per treballar colze a colze amb ments joves, fresques i molt potents.
Als conferenciants pel seu temps, interès i coneixements.
A la clínica Planes per la seva aportació que ha fet possible econòmicament el projecte.
A tots els membres de l’escola que amb el seu gra de sorra han fet possible que tot sortís rodó.
A Yago Ayesta per la seva col·laboració en la producció de materials.
I per descomptat als assistents, sense ells no hauria tingut sentit la nostra tasca.
Desitgem  que hagueu gaudit tant com nosaltres d’aquesta oportunitat única i esperem poder-ho repetir molt aviat .

Gràcies a tots



Joint winners of the poster competition
Isabel and Helena above
Adriana, Anna and Mariona below.


Artificial life-starting with chromosomes

Have a look at this article from the newspaper Spiegel on artificial life and the construction of chromosomes. My German is non-existent but the topic is very hot and controversial in the Biological world.

Read more here!!!

Video abspielen...

You can also find more information here.

Sunday 30 March 2014

Una setmana productiva





Aquesta setmana hi ha hagut uns quants descobriments força interessant, un d'ells ha estat detectar en la radiació de fons de microones els efectes de les ones gravitatòries originades durant la inflació. Un altre descobriment ha estat el d'un nou planeta nan amb òrbita força llunyana, i indicis d'un planeta 10 vegades més massiu que la Terra.

Però les notícies no només han vingut de l'espai, també han vingut del camp de la genètica, on un equip ha aconseguit construir peça a peça un cromosoma de llevat.

En aquesta pàgina trobareu uns quants descobriments més.

Wednesday 19 March 2014

I això per a que serveix?


L'altre dia em va arribar un mail d'un antic alumne que està treballant en la part d'efectes visuals en pel·lícules, entre d'altres coses em va esciure

(...) parte de lo que hago en esta película me esta haciendo tener que recuperar muchos de los conocimientos matemáticos y físicos del colegio... Y he sufrido el tópico: "Los Productos Escalares no los voy a usar nunca..." - (Igual que muchas otras operaciones y conocimientos que pasan por el mismo pensamiento durante la adolescencia) - ¡Pues ala! ¡Los uso cada día ahora! Las matemáticas vectoriales son el pan de cada día...
I això em va fer recordar que moltes vegades mentre ensenyem i mentre aprenem, sobretot assignatures que no ens interessen gaire, la pregunta que ens fem és I això per a què serveix? A vegades la utilitat no és immediata, si no que és un pas necessari per poder fer coses més complicades. Un gran exemple és la pel·lícula de Karate Kid on Daniel Larusso no entenia per què el senyor Miyagi el tenia netejant cotxes enlloc d'aprendre karate, que és el que ell volia. 

El que ell no sabia és que, a banda d'estalviar-li feina al senyor Miyagi, estava automatitzant les tècniques bàsiques del karate. En aquest cas, com en tants d'altres, el professor tenia una idea clara d'on volia arribar i quin era la millor forma de fer-ho ... tot i què per l'alumne no era evident.

L'altre cosa que cal tenir en compte la va dir un dels grans mestres, en Yoda, quan Luke Skywalker està aprenent a fer anar la Força


Què en el cas de l'educació ho podríem modificar en: ja que ho has de fer igual, fes-ho lo millor que puguis. Més endavant ja en trauràs profit.


Ones gravitatòries

Aquesta setmana un dels experiments que estudia la radiació de fons de microones hi ha trobat evidències d'ones gravitatòries en les seves dades. Això ens permeten conèixer millor com era l'Univers molt poc després de la seva formació. Per una explicació més tècnica podeu visitar el Blog de Sean Carroll on trobareu dues entrades amb les dades i una explicació més extensa.

Però anem a pams, la radiació de fons de microones (CMBR) és la radiació electromagnètica més llunyana que podem veure, o el que és el mateix, la imatge més antiga que podem "veure" de l'Univers.

Aclarim un parell de termes: La radiació electromagnètica inclou a la llum visible, les microones, les ones de ràdio, els raigs X, els ultravioletes,... Amb la radiació passa una mica com amb el so: hi ha sons més aguts - alta freqüència - i més greus, - baixa freqüència - alguns que podem escoltar i altres no, com els ultrasons, però podem dissenyar aparells per detectar-los. La radiació electromagnètica també té freqüències altes i freqüències baixes, hi ha algunes que podem percebre, la llum visible, i altres que tenim aparells que ens permeten detectar-la i estudiar-la.


La radiació a l'espai viatja molt ràpid, triga una mica més d'un segon en recórrer la distància que separa la Lluna de la Terra, distància equivalent a fer unes 9 voltes a la Terra. Però tot i viatjar molt ràpid, es pren el seu temps en anar d'un lloc a un altre, de fet veiem com era la Lluna fa prop d'un segon, el Sol com era fa uns 8 minuts, ... i així, contra més lluny està el que observem, més temps fa que la radiació ha sortit de l'objecte. De fet hi ha un capítol de Futurama que es basa en aquest retard. Per tant si busquem alguna cosa al cel que estigui prou lluny, podríem veure com era aquell objecte l'any que vam néixer, o quan encara hi havia dinosaures a la Terra, o  quan es va crear l'Univers.

El problema és que no podem veure l'origen de l'Univers, i no el podem veure per motius similars als que no ens permeten observar l'interior del Sol: al principi l'Univers era massa dens i la llum no podia viatjar molt lluny. Això fa que no poguem detectar cap tipus de radiació electromagnètica emesa els primers 380000 anys d'història de l'Univers. Encara diria més, que dirien els Dupond, l'objecte més llunyà que podem veure va emetre la seva radiació quan l'Univers tenia només 380000 anys, i ha estat viatjant prop de 13500 milions d'anys abans d'arribar a nosaltres. En aquest camí, i degut a l'expansió de l'Univers, la radiació s'ha vist modificada, i ens arriba en forma de microones, per tant no és visible i necessitem aparells especials per detectar-los. A aquesta radiació se la coneix com a Radiació de Fons de Microones o CMBR, per les seves sigles en anglès. Aquesta radiació era una conseqüència del model del Big Bang, i primer es va predir, i cap als anys 1960 es va detectar per casualitat. Des de llavors s'ha estudiat de forma intensiva, aprofitant els avenços per estudiar millor els detalls. Quin aspecte tenia l'Univers llavors un cop tractada la imatge i seleccionats uns colors que ens permetin distingir el que volem?

Els puntets vermells i blaus indiquen zones més calentes o més fredes de l'Univers en aquell instant, i recorda força a la superfície del Sol

Doncs bé, tot i que no podem veure més enllà, el que veiem està influït pel que havia passat abans, i estudiant com és la radiació que ens arriba, la distribució de les zones calentes i fredes, podem saber coses de com es va originar l'Univers, per això l'interès en estudiar-la.

Una de les conclusions a les que es va arribar és que era massa homogènia, l'Univers que descriu aquesta radiació és un Univers pràcticament igual a tots arreu, era massa uniforme. Per tant, feia falta alguna cosa que el fes uniforme. Cap als anys 1970 es va proposar un mecanisme que permitia que l'Univers inicialment no fos uniforme, però en poc temps passés a ser-ho: la inflació. Els models inflacionaris el que diuen és que molt poc temps després de l'inici de l'Univers i de forma molt ràpida, l'Univers es va expandir moltíssim. Quina és la idea? Si ens imagines les parts no uniformes com arrugues en un llençol, aquestes es fan menys pronunciades si estirem el llençol. El mateix efecte va tenir la inflació, si hi havia alguna part no uniforma, la va estirar tant que va passar a ser casi uniforme. Però sabem que havien de quedar petites inhomogeneïtats, ja que si no no hi hauria galàxies, estrelles, planetes, ... Tot això va deixar marques a la CMBR, va determinar com es va fer aquest "aplanament".

Una de les coses que va fer la Albert Einstein quan va introduir la Relativitat General va ser canviar la forma de pensar sobre la gravetat, podem interpretar la gravetat com el paisatge per sobre el que es mouen els objectes. De fet, per fer-nos una imatge mental simplificada del que passa, ens podem imaginar l'Univers com un llençol molt flexible. La gravetat seria la forma que adopta el llençol. En una imatge ja clàssica, l'efecte que per exemple tenen les estrelles sobre els planetes, seria la mateixa que tindria una bola molt pesada deixada al centre del llençol sobre boles més petites que llencéssim rodolant pel llençol. I finalment arribem a les ones gravitatòries, que ens les podem imaginar de forma simplificada com ones a sobre d'aquesta superfície. I igual que les onades afectarien a allò que es trobi al seu pas. Que les ones gravitatòries existeixen ja es sabia, de fet es va donar un premi Nobel el 1993 per trobar indicis indirectes de la seva existència, encara no s'han fet mesures directes però hi ha projectes per fer-ho.

I finalment tornem al principi:
Aquesta setmana un dels experiments que estudia la radiació de fons de microones hi ha trobat evidències d'ones gravitatòries en les seves dades. Això ens permeten conèixer millor com era l'Univers molt poc després de la seva formació
És a dir, l'experiment BICEP2 ha trobat les marques de les ones gravitatòries generades a l'inici de l'Univers en la radiació més llunyana que podem captar, i amb això podem conèixer millor un període que no podem veure directament.

Monday 10 March 2014

“LA QUÍMICA DEL SEXE”

Diuen que notar papallones a l’estómac, viure als núvols o patir insomni pensant “en l’altre” són sinònims d’estar enamorat.
Però, què passa dins dels nostre cos quan ens enamorem?
Per què ens agrada una persona i no una altra?
Què i qui acciona el “ clic” de l’amor dins el nostre cervell?
Per què el nostre cos sembla un laboratori químic en plena ebullició?
L’avanç de la tecnologia mèdica i els estudis al voltant d’aquest tema han permès els investigadors poder explicar l’enamorament, l’amor i el desig sexual. Vols saber a quines conclusions han arribat?


A càrrec de Mara Dierssen, neurobiologa i investigadora del Centre de Regulació genòmica de Barcelona.




Els alumnes de 1r  i 2n de ciències de Batxillerat  van poder gaudir el dimarts dia 4 de març d’una estona sorprenent  i inoblidable amb la Mara Dierssen. Molts d’ells no s’havien plantejat mai que és l’amor de d’un punt de vista biològic. Alguns d’ells es van sentir alleugerits quan van entendre el perquè de moltes de les seves actituds.
Per aquells que tinguin interès per assistir a aquesta conferència o en d´altres activitats relacionades amb la Neurobiologia aprofiteu la setmana del cervell 2014.




Wednesday 5 March 2014

L’ALZEIMER: TRASBALSA LA VIDA DELS AFECTATS I LA DE LES SEVES FAMÍLIES



Els alumnes de 1r de batxillerat en el segon trimestre estan treballant diferents aspectes englobats en el món de la salut.
Utilitzant de fil conductor el documental titulat “Bicicleta, cullera, poma” dirigit per Carles Bosch, hem estat introduint-nos de forma significativa amb com afecta a la societat i com ens afectaria a cadascú de nosaltres , de forma més personal , una situació com aquesta.
Després d’una reflexió individualitzada es desprèn que els nostres alumnes són valents, positius, pràctics, compromesos, solidaris i tenen amb molt alta consideració la família i els amics

Tuesday 4 March 2014

VIVIM ENVOLTATS DE BACTERIS!

Els alumnes de CMC de 1r de batxillerat aquesta setmana passada han estat investigant si és veritat que vivim en un planeta ple de bacteris. Han pres mostres de diferents superfícies: dits de la mà neta i bruta, teclat de l’ordinador, sola de les sabates, pany de la porta de la classe, tassa del vàter, mucosa bucal, melic i iogurt.
Després de sembrar les mostres i deixar-les créixer unes 24 hores  han pogut observar els resultats. Inesperadament no és la tassa del vàter la que dóna més quantitat de  bacteris. El dits de la mà, la mucosa bucal i el melic en canvi , presenten una quantitat molt gran de colònies.

Per acabar s’han realitzat preparacions per poder observar-les al microscopi.





Is it time for the electric car?

I received a link from one of my students (thanks Bruno) about the plan to introduce electric cars into a Chinese city in order to tackle the awful air pollution they have there.

To read the full article (in Spanish) go here!!

So is it time for other cities to do the same? In China it is Shanghai that are leading this initiative with electric cars being made very much affordable compared to their pollution causing counterparts.....but what about Barcelona for example, we have an air pollution issue here too due to the large volume of traffic (though not on the same scale as Chinese cities). Now the infrastructure is being put into place with charging points throughout the city but what about beyond? Will we now have battery changing stations in place of the common petrol station? And what about battery technology....at the moment the battery takes up most of the mass of the car and they can only get you a limited distance before they need to be fully re-charged....

You'll notice I'm asking a lot of questions whilst giving no real answers but this is the debate that is currently raging over the future of transport and the dwindling supplies of fossil fuels, particularly petroleum...What's you position? Read more and find out for yourself!