Campaments d'astronomia ESO 2016

Campaments d'astronomia ESO 2016

L'Observatori Europeu del Sud (ESO) organitza cada any un campament astronòmic a la Vall d'Aosta (Itàlia). Aquestes estades tenen l'objectiu de fomentar les vocacions astronòmiques entre els alumnes de 16 a 18 anys (nascuts el 1998, 99 i 2000) i s'adeqüen al marc general de l'ensenyament: bilingüisme, foment d'una educació científica i educació en valors (esforç, companyerisme, creativitat, etc.)

Aquest any el campament explorarà el tema del "l'Univers observable i ocult" per mitjà de sessions d'astronomia que inclouen classes, activitats pràctiques, observacions nocturnes amb els telescopis de l'observatori, a més d'altres activitats com esports o excursions.

L'ESO i la SEA (Sociedad Española de Astronomía) ofereixen 2 beques de participació respectivament.

Dates

• del campament, del 26 de desembre de 2016 a l'1 de gener de 2017.
• d'inscripció: abans del 4 d'octubre de 2016.

Programa

El programa detallat el podeu trobar aquí.

Places:

Hi ha 56 places per a joves de països pertanyents a l'ESO, o a la xarxa de difusió de l'ESO i un nombre de places es reserven per a joves d'altres països. Els participants hauran d'estar cursant secundària en el moment de la realització del campament.

Inscripció

Consisteix en omplir un formulari que es troba a la plana dels campaments i enviar un vídeo de 3 minuts en anglès sobre el tema "I would like to invent/discover... because" que serà considerat com una presentació on es mostra l'interès del sol·licitant pel camp d'astronomia.

Preu

500 €, inclou pensió complerta a l'hostal Saint Barthelemy, supervisió de personal professional, activitats d'astronomia i lleure, material, excursions, transport intern i assegurances. Es facilitarà un autobús entre l'observatori i l'aeroport de Malpensa (Milà).

Beques

• Beca ESO: l'estudiant que presenti la millor proposta de participació obtindrà un viatge gratis patrocinat per l'ESO que inclou el cost del campus i transport fins allà.
• Beca SEA: la "Sociedad Española de Astronomía" per quart any consecutiu concedeix una beca a un estudiant espanyol, que cobreix el desplaçament, el cost del campus i l'estada.

Terminis

Les inscripcions estan obertes fins el 4 d'octubre. La selecció dels candidats a beques i altres participants es farà pública el 16 d'octubre. La confirmació de participació pels estudiants acaba el 30 d'octubre. La beca de la SEA s'atorgarà un cop surtin els noms dels seleccionats per l'ESO a finals d'octubre.

Més informació

• Plana dels campaments de l'ESO
• Plana de la SEA referent als campaments i a la beca

Vols ser astronauta?

T'has plantejat mai ser astronauta? Saps que fa falta per ser astronauta a la NASA? 

FONT: 5 Myths About Becoming an Astronaut 

És a dir, a banda d'una bona condició física, és necessari una carrera relacionada amb la ciència, la tecnologia, l'enginyeria o les matemàtiques (STEM en anglès). 

What message would you send?

SETI: the search for extraterrestrial intelligence has been operating for the last sixty years Scientists have been using radio telescopes and searching  space for any form of intelligible radio communication that could be coming from an alien species on a far distant exo-planet. Finding money and telescope time to do this have not been easy. Lately SETI have received a massive investment from a Russian billionaire and are now embarking on a program called “Breakthrough Initiatives”. With this will come more hours to search the heavens and more of the sky to track. Also now that the existence and position of a large number of exo-planets are known, telescopes can now be focused on these points with the hope of a signal.

One new aspect that was being considered, but which will for the moment be rejected, is the sending of our own signal into space which may well be detected by an alien race. But what could we say?

What message could you send that would represent the human race and the fragile planet we live upon? Would you send an accurate picture of the interhuman tensions and total destruction of the planet or a more soft focused view? Should we reveal information about our vulnerabilities to a possibly hostile alien race? Or should we bother as it would take so long to get there and so long for a return signal that humans will no longer exist?

What would you do? Send a message? And if so, what would you say?

To find out more go to here!

Plutó

Plutó era el darrer dels antics planetes que faltava per tenir una visita directa d'una sonda espacial. Finalment la sonda New Horizons el 14 de Juliol ha fet una passada entre Plutó i una de les seves llunes Caront i ara ja fa camí cap al cinturó de Kuiper. Els propers dies les imatges que disposem d'aquest sistema - de moment a més de Plutó i Caront hi ha quatre llunes més - s'afegiran a totes les que ja tenim de les altres missions a la resta de planetes.

Plutó és un dels planetes nans, i era un dels objectes del sistema solar menys conegut. Com han repetit vàries vegades els membres de l'equip de la missió, en un dia es passarà de tenir només una pàgina d'informació sobre Plutó a poder escriure un llibre de text.

No és el primer planeta nan que visitem, la sonda Dawn ha visitat aquest any Ceres, un planeta nan del cinturó d'asteroides. 

La imatge del sistema solar s'ha anat fent cada cop més complexa, i cada planeta té la seva imatge més coneguda, de moment sembla que Plutó, que deu el seu nom al déu de l'inframón, té un gran cor, i és força fotogènic.

La investigació dels sistemes planetaris viu un gran moment: a més de les informacions directes que tenim degut a les missions que estan orbitant planetes, les visites a planetes nans i les sondes que estan sobre cometes o planetes, tenim la informació d'altres sistemes estel·lars en formació o de planetes que fan voltes a altres estrelles. En qualsevol cas, els propers dies descobrirem un nou món.

Planetes nans

La investigació planetària està vivint un dels seus moments més interessants: estem identificant i estudiant planetes exteriors al nostre Sistema Solar, exoplanetes, s'ha situat una sonda sobre un cometa , tenim mostres de la cua d'un cometa i dues sondes més aproximant-se als grans oblidats del nostre Sistema Solar, els planetes nans. 

Una d'elles, New Horizons, està aproximant-se a Plutó, i a juliol d'aquest any hi passarà molt a prop. L'altra, la missió Dawn, està més a prop, al cinturó d'asteroides i dirigint-se al seu objecte més gran, Ceres - el qual començarà a orbitar aquest 6 de març -  després d'haver visitat Vesta, un altre objecte d'aquest cinturó fa uns anys. 

Aterratge de Philae en el cometa

El 12 de novembre va passar un dels fets més importants en la història de l’astronomia. El robot Philae, va poder aterrar en el cometa  67P/Churyumov–Gerasimenko, desprès d’un viatge en la sonda espacial Rosetta de 10 anys.

El primer aterratge controlat en el nucli d’un cometa, la part sòlida, va ser un procés llarg en el que hi van haver molts problemes. Primerament s’havia de trobar un lloc d’aterratge. La superfície no era consistent, hi havia llocs semblant al gel, altres que eren com un tipus de grava i altres fetes de partícules molt fines. També hi havia moltes roques grans, fent que sigui un terreny molt irregular. Altrament, s’havia de fer el més ràpid possible per a que no estigui molt a prop del Sol ja que el coma del cometa, gasos que emet, s’expandirien cada vegada més, fent més difícil l’aterratge, pels forts vents que produeix.

Clica per fer més gran

La baixa gravetat del cometa feia que amb molt petita força, la sonda podia escapar del cometa i no tornar mai més. Per això, Philae tenia una arpons per clavar dins el sòl, un hèlix, y uns cargols a les tres cames muntades per aterrar.

Rosetta va deixar caure Philae al matí del 12 de novembre 2014 i aquest va tardar unes 7 hores per aterrar; degut a la petita força de gravitació del cometa. En el moment d’aterratge, els arpons i l’hèlix no van operar, i els cargols no van poder encaixar. Per això va rebotar 2 vegades i va aterrar en la superfície 3 vegades, el primer bot va durar 2 hores i el segon només minuts, fins que va aterrar recolzat en una roca.

Per si algú vol escoltar el so de l’aterratge sobre el cometa.

Encara que l’aterratge va ser un èxit, el lloc d’aterratge no era el que estava determinat, anomenat Agilkia, i ara es troba en un lloc on no arriba la llum del sol, que provoca que no es pugui carregar la bateria amb els panells solars. Ara no hi ha cap comunicació amb la sonda, però sembla que a l’agost, el cometa s’aproparà al sol i rebrà suficient energia per despertar-se.

Aquest increïble aterratge, és una fita en la historia de la humanitat ja que ens dona l’ocasió de descobrir l’origen de la vida en el planeta.

Article escrit per Yatin Dadlani, alumne de 2n de batxillerat ciències

                                                                                                                                                             

Rosetta: un viatge accidentat

La història de Rosetta va començar amb un gran problema, quan degut al fracàs del llançament de dos satel·lits amb el mateix coet que havia de propulsar Rosetta, l’Ariane 5 variant ECA, la companyia espacial francesa Arianespace SA es va veure obligada a  pososar el llançament de la sonda. Aquest fracàs va causar l’autodestrucció de 630 milions d’€ d’equipament degut a un canvi  involuntari de trajectòria així com la pèrdua dels dos satel·lits. La causa del funcionament defectuós es revelaria posteriorment: una fuga en les canonades de refrigeració que va permetre el sobreescalfament de la tovera.

Va ser degut a aquest ajornament que l’objectiu de Rosetta, originalment el Cometa 46P/Wirtanen, va haver de ser descartat i es va haver de buscar un de nou. El escollit va ser el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, i els plans es van poder adaptar sense necessitar gaire variació. Malgrat això, el nou cometa objectiu es trobava a una distància molt superior del inicial, i Rosetta, que utilitzava els seus panells solars com a única font d’energia, hauria de superar una sèrie de dificultats per tal d’arribar-hi amb energia suficient.

Així doncs, després d’un altre petit ajornament, la sonda va ser finalment llançada de 2 de Març del 2004. La missió ara no només consistia en orbitar i aterrar sobre un cometa, sinó que també incloia dos fly-bys: els dels cometes 2867 Šteins, el 5 de Setembre del 2008, i 21 Lutetia, el 10 de Juliol de 2010. Després de finalitzar els seus estudis dels cossos, Rosetta es va haver de posar en un estat d’hivernació, i la sonda es va fer girar com una baldufa de cara a la Terra, per tal que no canviés d’orientació durant el seu viatge.

Un cop va sortir de l’hivernació i es va comprovar que funcionava bé, Rosetta va iniciar les maniobres d’aproximació, efectuant una sèrie d’enceses dels motors per tal d’ajustar la seva velocitat relativa al cometa i col·locar-se en òrbita al voltant seu. El proper repte era fer aterrar Philae, el lander. El 12 de Novembre de 2014 es va efecutar el llançament de Philae a una velocitat de 1m/s en direcció al cometa, a una zona d’aterratge prèviament escollida pels científics de la ESA. Els arpons que havien d’anclar Philae a la superfície no es van disparar degut a la baixa velocitat d’impacte. En aquesta instància cal tenir en compte que la sonda va ser dissenyada fa més de 10 anys i que la tecnologia aleshores encara no estava tan avaançada. Això és apreciable en un dels seus instruments principals, OSIRIS, una càmera que ostenta 4 Megapíxels. A més, els coneixements sobre la composició d’un cometa eren erronis i el tren d’aterratge, així com el mètodes d’anclatge, van ser dissenyats per a aterrrar sobre una superfícies de gel sòlid. Actualment se sap que la composició dels cometes és més ben dit granular, i aquesta podria haver sigut una de les causes que Philae no s’anclés bé en aterrar.

Escrit per Gonzalo Bertrán, alumne de 2n de batxillerat ciències

Rosetta i el cometa

Avui la sonda Rosetta ha enviat un mòdul per intentar aterrar sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Aquesta animació feta per la Agència Europea de l'Espai (ESA) explica més sobre la missió.

Kepler-186f

A planet slightly larger than Earth was discovered on April 18th. Some scientists say that it could contain liquid water which is important as water is a key element for life. The only problem is it’s very far away, in fact it’s so far away that light takes nearly 500 years to get there from Earth. This means that the fastest spacecraft would take 15 million years to get just there, so 30 million to go there and back.

This planet is named after the Kepler space telescope which was the first to snap its picture and 186f refers to the star it orbits. Kepler-186f is at the right distance to keep water liquid, if it were further away the extreme cold could freeze the water and if it were closer the sun’s extreme heat would evaporate the water. Since it’s neither too far or too close (it’s in the area some scientists call the Goldilocks zone) water would be kept as a liquid. When scientists look for planets that can be habited they look for planets with water as a liquid since this allows basic processes to happen (such as transporting material in and out of cells). Even though some scientists say this planet would be suitable for life others are not as sure, Barclay says “Just because it’s in a habitable zone doesn’t mean it’s habitable”.

The Kepler telescope stopped working last year but it’s observations have helped massively in the future of planet-hunting. A mission will launch in 2017 which will search for planets near to Earth, and maybe this time they’ll find a habitable planet closer to home.

This was written by Helena Martinez 3rd ESO Combined Science

Un planeta on pot haver-hi vida

Fa uns anys la NASA ve situar en òrbita el satèl·lit KEPLER amb la intenció de fer una cerca sistemàtica de exoplanetes - planetes exteriors al sistema solar - on pogués haver vida. Doncs bé, tot i que ha tingut un problema i ja no pot desenvolupar la seva funció com s'esperava, l'anàlisi de la informació que ha aportat mentre funcionava bé encara està donant resultats interessants. Entre ells, l'exoplaneta més similar a la Terra, el Kepler-186f, que és com de moment s'anomena.

Image Credit: 

NASA Ames

Tant per mida, com per condicions,de moment és un dels millors candidats a tenir vida fora del sistema solar, ja que es troba dins de la zona on es creu que pot haver-hi aigua líquida a la superfície del planeta, els planetes en aquesta zona s'anomenen planetes Rinxols d'or.

Image Credit: 

NASA Ames/SETI Institute/JPL-Caltech

De fet fa molt que l'home imagina vida fora de la Terra, la ciència ficció en va plena. També hi ha gent que assegura haver tingut contacte amb extraterrestres, però de moment no hi ha cap confirmació amb base científica de vida fora de la Terra. On podia estar aquesta vida i com seria ha anat variant a mesura que ha anat progressant l'exploració del sistema solar.

La Lluna va quedar descartada, així que els sel·lenites que van imaginar el Rudolf Erich Raspe al Baró de Munchausen o H.G.Wells al Primer home a la Lluna, entre d'altres, no existeixen. Tampoc els venusians o els marcians, o com a mínim no són prou intel·ligents per envair-nos, per tant la Guerra dels móns queda descartada amb els marcians. Tot i això hi ha algunes llunes dels sistema solar on encara no s'ha descartat la possibilitat que hi hagi vida, encara que sigui en forma unicel·lular

Durant força temps la cerca de vida fora, i dins, del nostre sistema solar es limitava a buscar molècules orgàniques i intentar rebre senyals similars a les que emetem nosaltres a l'espai, per tant la l'astrobiologia - la branca de la ciència que estudia les condicions necessàries per que la vida es desenvolupi i evolucioni amb la intenció d'estudiar la vida fora del nostre planeta - tenia poca informació, però força temps per pensar formes de veure si un planeta pot tenir vida o no, i si hi ha, si és intel·ligent, segons nosaltres, es clar. De fet, des dels anys 60 hi ha una fórmula per calcular la probabilitat que al voltant d'una estrella hi hagi vida intel·ligent, la fórmula de Drake, fórmula on per la majoria de factors encara no es coneix el valor.

FONT: The Drake Equation versus the Fermi Paradox: Is There Intelligent Life out There? 

El satèl·lit KEPLER ha permès ampliar molt la llista de planetes exteriors al sistema solar, i tenir una base on cercar condicions per la vida: estudiar atmosferes, possibilitat d'oceans i fins i tot intentar trobar indicis de ciutats a través de les llums nocturnes, d'igual forma que es poden veure més fàcilment des de l'espai les ciutats a la Terra al costat fosc que al diürn.

Credits: NASA

Vols descobrir planetes extraterrestres?

Vols ajudar a la NASA a trobar nous planetes al voltant d'estrelles llunyanes? Doncs es pot fer des de casa, o des del mòbil. De fet la NASA està demanant ajuda a tots aquells que estiguin interessats.

Com? Fàcil, s'ha de mirar imatges captades per un dels seus telescopis i dir si hi ha un núvol planetari o no. És una feina que a nosaltres ens resulta fàcil, però a un programa informàtic li costa de fer.

On? A Disk Detective un projecte més de Zooniverse, una iniciativa que intenta aprofitar la curiositat que tenim tots per ajudar a les investigacions científiques o d'humanitats, en temes tan diversos com la vida dels antics grecs, o el dia a dia dels soldats a la Primera Guerra Mundial, o estudiant galàxies, identificant animals al serengueti, explorar Mart, ...

Si tens curiositat científica, i vols col·laborar en la investigació de primer nivell, Zooniverse és el teu lloc.

Imatges per satèl·lit

L'estació espacial internacional (ISS) orbita la Terra a uns 425km d'alçada i entre altres coses, grava el que té sota. En aquest cas ha gravat l'erupció d'un volcà. A banda d'obtenir imatges espectaculars, també fan ciència. A la pàgina de la missió podeu trobar més informació.

Exoplanets and the "Goldilocks zone"

Over Christmas I received an email from one of my students (Alejandro Mir 4º ESO Blue) with a very short piece about a planet GLIESE 581 which had liquid water and could possibly be habitable. I include Alejandro's screen shot of his phone with the relevant information...thanks Alejandro;

So this led me on to thinking about two things: the ongoing search for exoplanets (for which at the moment we have found 4,624 with 1,022 confirmed) and the "Goldilocks zone"

Both of these you can read about through the attached links but beyond that what is this telling us?

Well for one, Science is happening on a daily basis and everyday a new exoplanet is being discovered; but also why are we looking for these planets? Are we looking for other life forms? Life forms like ourselves? More advanced life forms from whom we can learn or be conquered? Or are we looking for a place to escape to when this habitable planet of ours is no longer habitable due to human or natural causes?!!

Maybe as well as looking to the sky we should look to our planet and lifeforms and see what we can all do to help preserve and nurture what we already have!!

Isn't it mad how one article can provoke so many other ideas?! Still the search for exoplanets is exciting and I look forward to more news in this field....Alejandro?

Júpiter i les seves llunes

Aquesta imatge no estarà entre les millors imatges d'astronomia del 2013, segur, i de fet deu ser de les pitjors fotografies que he fet, inclús si s'amplia la taca de llum del centre, tampoc sembla gaire cosa. Una taca lluminosa i quatre ratlles.

Potser la imatge es torna una mica més interessant si us dic que la taca grossa és el planeta Júpiter i les quatre ratlles són els quatre satèl·lits galileans: Ió, Ganímedes, Europa i Cal·listo. De fet, aquesta és la seva disposició en el moment de la fotografia:

Posició dels satèl·lits en el moment de la fotografia, a la pàgina de SKY & Telescope, Jupiter's Moons

Tot i que queda molt lluny de les imatges de la NASA, o de les que es poden fer amb un bon telescopi, no està tant malament, si tenim en compte que la fotografia està feta amb una càmera digital i uns 20 augments i sense trípode. Les properes setmanes Júpiter es pot veure a simple vista, de fet es prou brillant al cel, només cal buscar la constel·lació d'Orió i està a prop. Per veure les seves llunes és necessari un telescopi o uns prismàtics una mica bons. Tenint en compte que hi ha moltes hores de nit, i que a les 20:00 ja es negra nit, és un bon moment per mirar el cel nocturn.

Si voleu saber què es pot veure, en aquesta pàgina teniu un resum. 

Una altra opció per saber que es pot veure és una de les múltiples aplicacions que hi ha per mòbils o tablets, la d'Starlight no és gratuïta, però a mesura que vas movent l'iPad et va ensenyant el que hauries de veure cap a on apunta el dispositiu

La gravedad deforma el espacio: estas canicas sobre una sábana elástica son una viva demostración

A cool demonstration video showing gravity and how gravity bends space-time recommended by Jorge Miarnau (1st Bachillerato Ciencias).

This is not my area of expertise so I'll let the video do the talking!

Visualising gravity, watch it here!