Estereotips

Hedy Lamarr el 1944

Hedy Lamarr va ser actriu pels volts de la primera meitat del segle XX a Hollywood, resulta que a banda d'actriu era enginyera, i una de les seves patents i idees està integrada dins sistemes de comunicació sense cable (Bluetooth o WiFi).

Ho acabo de llegir.

En una targeta que indica fets curiosos i sorprenents. 

Kaley Cuoco com a Penny a la sèrei Big Bang Theory

En aquest cas és sorprenent per que la imatge més comú d'una actriu és la de Penny a Big Bang Theory, una cara maca amb pocs coneixements tècnics i científics. De fet durant les primeres temporades pràcticament era l'únic personatge femení de la sèrie. Els nois també representaven estereotips de físics o d'enginyers, però això és prou comú en les sèries d'humor, ajuda a situar als personatges.

El problema dels estereotips és que, quan són prou estesos, ens fan jutjar algú abans de conèixer-lo, i ja ens predisposa a alguns comportaments, i el que potser és pitjor, a vegades poden allunyar a algunes persones d'algunes professions.

Que una dona fes contribucions a l'enginyeria als anys 40 no era gaire habitual, ni gaire fàcil, tenint en compte la societat d'aquella època. Avui en dia continuent sent minoria, ja que per algun motiu, el percentatge de dones a la majoria de les carreres tècniques és inferior al d'homes. Moltes universitats estan fent campanyes i estudis per intentar modificar aquesta tendència. 

ENRICHMENT PROJECT SCIENCE

Quin plaer observar i ajudar als alumnes a que gaudeixin fent ciència!

Els treballs  aquest trimestre han estat els següents:

Líquids no Newtonians

Pollets a Oak House

Conills, pollastres, bens, s’assemblen a nosaltres?

Qui ha estat l’assassí?

Hi ha alguna relació entre el coeficient intel·lectual i la capacitat física?

Els alumnes han triat el projecte i l’han desenvolupat per complet. Han après com posar a la pràctica la seva recerca  seguint el mètode científic i finalment han exposat els seu treball.

A continuació teniu els enllaços per poder accedir a algun d’aquest treballs.

Us recomano que hi cliqueu són molt divertits!

Experiments in Science

Experiments (practicals) make up a vital component of all of the sciences wherever or however you study them. It is through experimentation that scientists are able to determine the cause or effects of the area which they are studying.

Here at Oak House School, the Science department takes experimentation very seriously. We use a three pronged approach in training our students in the art of experimentation.

The first is getting our students used to being in the lab, getting to know the equipment and how to use it accurately and precisely.

Secondly is getting the students to become aware of the variables that can affect the result of an experiment and how they can be controlled, during experimental design, in order to get a repeatable and reproducible result.

Lastly there is the ability to analyze results to extract meaningful conclusions and also determine the trust with which you can give that result through error analysis.

These three aspects are covered in different ways in different year groups. Whether it's in the weekly practicals in 1st and 2nd ESO, the training for the IGCSE practical exam in 3rd ESO, the Science enrichment afternoons for both cycles of ESO where students can pursue their own projects or the extensive practical training they receive in 4th ESO. All of this training prepares the students to then handle the internal assessment for IB and the research components for both the treball de recerca (Bachillerato) and the extended essay (IB).

None of this would be possible without the dedicated efforts of our lab technicians who are always available for the requests of both teaching staff and students in their practical pursuits.

If you want to know more, please feel free to contact us at r.troy@oakhouseschool.com 

Pensamiento computacional. ¿Por qué programar?

Nadie se cuestiona por qué aprendemos a leer o escribir, ¿verdad? Parece obvio, entre muchas otras cosas, para poder comunicarnos y expresar nuestras ideas. En cambio, aún nos parece muy lejano el entender el lenguaje de las máquinas, aquellos aparatos que ya envuelven nuestras vidas de alguna o otra manera. Entender cómo están programadas nos ayuda a comprender cuál es su principio de funcionamiento, qué pueden llegar a hacer y qué límites tienen.

El pensamiento computacional (PC) es una competencia básica para los empleos del futuro, donde la programación impregnará muchos ámbitos, desde la robótica a la economía pasando por la biotecnología, cirugía, etc... El PC nos permite generar un modelo del entorno físico mediante un programa informático para crear sistemas automáticos de control mejorando así nuestra vida cotidiana. También nos proporciona habilidades a la hora de abordar la resolución de cualquier tipo de problemas ya que nos entrena en la disgregación del mismo en partes sencillas facilitando así su resolución. Así mismo, pone a prueba otras competencias matemáticas, como son el uso de la lógica, el trabajo con variables o el uso de matrices para el almacenado y posterior utilización de la información.

En definitiva, os invitamos a un viaje por un campo que sin duda no os dejará indiferentes.

Os dejo este enlace muy interesante acerca de la programación computacional. !Espero que os guste!

Ciència per passar l'estona

M'estic llegint el llibre Professors Povey's Perplexing Problems, un llibre amb un bon recull de problemes de física i alguns de matemàtiques. Els problemes estan solucionats i comentats, cadascun té un nivell de dificultat i va acompanyat d'un sistema de puntuació i una pàgina web amb més material.

Aquest és un d'aquells llibre que és llegeixen a estones, i entre estona i estona, penses. I un cop llegeixes la solució, en alguns casos et presenta un punt de vista diferent del que ja saps.

Hi ha altres llibres com aquest, Martin Gardner en té uns quants, i el llibre de Ciència Recreativa, un recull inicial de José Estalella, també és molt recomanable.

Bottoms up on this wastewater transformed into drinking water! Would you drink it?

This is a tweet from the National Geographic Channel about reusing waste water for drinking water. Would you want to drink this? Then again do you know what you drink normally anyway.

This was supplied by a parent of the school (who shall remain nameless unless she wishes to reveal her identity) who had read the post on the formation of the environmental committee here in Oak House.

More please!!

Enjoy this video

Why is the ground so white and bright?

With the addition of the new Bachillerato/IB building has come a new colour scheme for the walkways outside the laboratories and going down to the main gate. They say it is in keeping with the colour scheme of the new building, but is there a more environmental reason at play?

Students have said that the surface is too bright and they find it difficult to see. Students and teachers using these walkways have to squint on very sunny days making us all look a little more stressed than we would normally look.

So how is this surface having an environmental impact?

The fact that the surface is reflecting the light (hence very bright) it means that not as much light is being absorbed and converted to heat. The surface is therefore cooler meaning the air above is also cooler. This reflected light should hopefully head off into space and not affect the planet again. The previous surface was red in colour and used to absorb a lot of sunlight energy converting it to heat. This heat would be radiated as infra-red (IR) radiation that would heat the air making it warmer outside the labs. More importantly, this heat would also be trapped by greenhouse gases in the atmosphere and increase greenhouse effect and global warming which is a very serious problem we are currently facing. So is Oak House reducing global warming by painting its walkways a very light colour?

A test of the difference in the temperature of the surfaces is to check the light surface and red steps outside the labs. Come and feel the difference yourself to see!

First in Combined Science in Spain 2014

Adriana C. was awarded her certificate for achieving first place in the IGCSE Combined Science exam in Spain for June 2014. This is the third consecutive year that students have managed to achieve this accolade. Let’s see how this year’s group does.

Well done to Adriana! Another achievement to add to the long list!

Amanir l'explicació amb tecnicismes.

La ciència-ficció és una gran consumidora de ciència real, sobretot de la que la majoria de gent no acaba de comprendre. L'utilitzen per fer arguments que sonin sòlids, per agafar paraules tècniques que posar en boca dels protagonistes o per obrir opcions argumentals. En alguns casos s'estira el concepte científic per obrir possibilitats argumentals o per veure móns paral·lels on la natura no és exactament igual que la que coneixem. Per exemple, no hi ha cap evidència experimental de l'existència de les partícules més conegudes de la ciència-ficció, els taquions d'Star Trek , però aquesta sèrie els hi ha tret molt de suc, les mutacions genètiques són la base dels X-Men. 

Però estem parlant de ciència-ficció, i per tant no esperem que sigui un manual de ciència, i de fet, les llicències que s'agafen fan que els arguments siguin més entretinguts, un bon exemple el tenim en Superman quan va fer anar el temps endarrera fent que la Terra girés al revés o la radioactivitat creant superherois com Hulk o Spiderman, ... . Hi ha algun cas, com per exemple Ruins,  en el que es veu què passaria a l'univers de Marvel si les lleis de la natura les apliquéssim també als còmics.

Els arguments utilitzats depenen una mica de la ciència de moda, i a vegades, aquests arguments poc científics es donen a la realitat, i aquí pot ser preocupant. 

Doncs bé, sembla que ara els arguments amb poca base sòlida tenen un nou camp: la neurociència. Amb els termes adequadament escampats pel nostre discurs podem aconseguir que els nostres arguments semblin força sòlids: una mica de plasticitat neuronal per aquí, unes quantes neurones mirall per allí, ... no és que no existeixin aquests termes, és l'ús que se'n fa el que no és adequat. Aquest article en particular és força interessant al respecte, i ens hauria de fer pensar sobre el que acceptem dels arguments amb termes tècnics, no només en el cas d'argumetns científics, si no en arguments econòmics, jurídics, mèdics o quan anem al mecànic. No ens hauria de fer por demanar aclaracions en termes que no ens siguin desconneguts. Igual que quan ens em perdut, sempre és millor demanar ajuda.

Aterratge de Philae en el cometa

El 12 de novembre va passar un dels fets més importants en la història de l’astronomia. El robot Philae, va poder aterrar en el cometa  67P/Churyumov–Gerasimenko, desprès d’un viatge en la sonda espacial Rosetta de 10 anys.

El primer aterratge controlat en el nucli d’un cometa, la part sòlida, va ser un procés llarg en el que hi van haver molts problemes. Primerament s’havia de trobar un lloc d’aterratge. La superfície no era consistent, hi havia llocs semblant al gel, altres que eren com un tipus de grava i altres fetes de partícules molt fines. També hi havia moltes roques grans, fent que sigui un terreny molt irregular. Altrament, s’havia de fer el més ràpid possible per a que no estigui molt a prop del Sol ja que el coma del cometa, gasos que emet, s’expandirien cada vegada més, fent més difícil l’aterratge, pels forts vents que produeix.

Clica per fer més gran

La baixa gravetat del cometa feia que amb molt petita força, la sonda podia escapar del cometa i no tornar mai més. Per això, Philae tenia una arpons per clavar dins el sòl, un hèlix, y uns cargols a les tres cames muntades per aterrar.

Rosetta va deixar caure Philae al matí del 12 de novembre 2014 i aquest va tardar unes 7 hores per aterrar; degut a la petita força de gravitació del cometa. En el moment d’aterratge, els arpons i l’hèlix no van operar, i els cargols no van poder encaixar. Per això va rebotar 2 vegades i va aterrar en la superfície 3 vegades, el primer bot va durar 2 hores i el segon només minuts, fins que va aterrar recolzat en una roca.

Per si algú vol escoltar el so de l’aterratge sobre el cometa.

Encara que l’aterratge va ser un èxit, el lloc d’aterratge no era el que estava determinat, anomenat Agilkia, i ara es troba en un lloc on no arriba la llum del sol, que provoca que no es pugui carregar la bateria amb els panells solars. Ara no hi ha cap comunicació amb la sonda, però sembla que a l’agost, el cometa s’aproparà al sol i rebrà suficient energia per despertar-se.

Aquest increïble aterratge, és una fita en la historia de la humanitat ja que ens dona l’ocasió de descobrir l’origen de la vida en el planeta.

Article escrit per Yatin Dadlani, alumne de 2n de batxillerat ciències

                                                                                                                                                             

Rosetta: un viatge accidentat

La història de Rosetta va començar amb un gran problema, quan degut al fracàs del llançament de dos satel·lits amb el mateix coet que havia de propulsar Rosetta, l’Ariane 5 variant ECA, la companyia espacial francesa Arianespace SA es va veure obligada a  pososar el llançament de la sonda. Aquest fracàs va causar l’autodestrucció de 630 milions d’€ d’equipament degut a un canvi  involuntari de trajectòria així com la pèrdua dels dos satel·lits. La causa del funcionament defectuós es revelaria posteriorment: una fuga en les canonades de refrigeració que va permetre el sobreescalfament de la tovera.

Va ser degut a aquest ajornament que l’objectiu de Rosetta, originalment el Cometa 46P/Wirtanen, va haver de ser descartat i es va haver de buscar un de nou. El escollit va ser el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, i els plans es van poder adaptar sense necessitar gaire variació. Malgrat això, el nou cometa objectiu es trobava a una distància molt superior del inicial, i Rosetta, que utilitzava els seus panells solars com a única font d’energia, hauria de superar una sèrie de dificultats per tal d’arribar-hi amb energia suficient.

Així doncs, després d’un altre petit ajornament, la sonda va ser finalment llançada de 2 de Març del 2004. La missió ara no només consistia en orbitar i aterrar sobre un cometa, sinó que també incloia dos fly-bys: els dels cometes 2867 Šteins, el 5 de Setembre del 2008, i 21 Lutetia, el 10 de Juliol de 2010. Després de finalitzar els seus estudis dels cossos, Rosetta es va haver de posar en un estat d’hivernació, i la sonda es va fer girar com una baldufa de cara a la Terra, per tal que no canviés d’orientació durant el seu viatge.

Un cop va sortir de l’hivernació i es va comprovar que funcionava bé, Rosetta va iniciar les maniobres d’aproximació, efectuant una sèrie d’enceses dels motors per tal d’ajustar la seva velocitat relativa al cometa i col·locar-se en òrbita al voltant seu. El proper repte era fer aterrar Philae, el lander. El 12 de Novembre de 2014 es va efecutar el llançament de Philae a una velocitat de 1m/s en direcció al cometa, a una zona d’aterratge prèviament escollida pels científics de la ESA. Els arpons que havien d’anclar Philae a la superfície no es van disparar degut a la baixa velocitat d’impacte. En aquesta instància cal tenir en compte que la sonda va ser dissenyada fa més de 10 anys i que la tecnologia aleshores encara no estava tan avaançada. Això és apreciable en un dels seus instruments principals, OSIRIS, una càmera que ostenta 4 Megapíxels. A més, els coneixements sobre la composició d’un cometa eren erronis i el tren d’aterratge, així com el mètodes d’anclatge, van ser dissenyats per a aterrrar sobre una superfícies de gel sòlid. Actualment se sap que la composició dels cometes és més ben dit granular, i aquesta podria haver sigut una de les causes que Philae no s’anclés bé en aterrar.

Escrit per Gonzalo Bertrán, alumne de 2n de batxillerat ciències

The Antarctic glacier melt is unstoppable

Scientists have been researching into Earth’s Global Warming for a long time. They say that the ice collapse could raise all the Earth's sea levels by more than 4 meters. This means that cities like Barcelona could disappear if this continues; however, they now say it’s unstoppable! Scientists says they are on an irreversible path to melting and that it’s impossible to stop it.

On May 16, Ian Joughin of the University of Washington in Seattle, who used simulations to show  the Thwaites and Haynes Glaciers in the same region, said that they may melt  in the next 200 to 900 years. Once this started, the glaciers could raise sea levels by 0.6 meters and start the melt of the rest of the continent’s ice sheet, which could add another 3 to 4 meters to the world's oceans.

This was written by a students of 3rd ESO Combined Science

Global Forest Watch

We probably all know that world’s forests are under a serious threat. And most of us probably intuit that something should be done about it. But do we know why, when or where this is happening? Do we even know who exactly is responsible for all of this? Did any of you know that the world lost 500 million acres of forest between 2000 and 2012?

Sometimes, we don’t know the answers to these questions not because we aren’t interested, but because we lack a reliable source. However, this has now changed with the creation of Global Forest Watch, a mapping application that monitors forests around the world on a monthly basis. The information provided by it is current and trustworthy. It’s got an extraordinary amount of data, including protected areas, logging, mining, deforestation, oil palm, intact forest landscapes, biodiversity hotspots and a lot more.

Another feature of the website is the option to view data for a specific selected area (icon on the left), which can be extremely useful if you are doing an environmental study on the place, for example. What’s more, you can even set up alerts to receive an email when there are signs of deforestation in a specific region.

All in all, this is a great website, full of fascinating information and that is worth visiting. I hope that all of you who decide to give it a look enjoy it!   

Check it out here!!!

This article was written for the blog by Adriana Cavanaugh from 3rd ESO. 

Watch out for this name in the world of Science!

Què faig aquest estiu?

Cada estiu s'organitzen activitats d'estiu de tota mena, algunes relacionades amb la ciència. Aquí van dues:

• El Campus d'estiu "Imagina el teu futur", organitzat per l'IQS a finals de juny, adreçat a alumnes de 3r d'ESO interessats en enginyeria i en format de tallers. La data límit d'inscripció és el 8 de juny.
• Un altre són els campus científics d'estiu organitzats pel Ministerio de Educación, Cultura y Deportes i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT, amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa", dirigits a estudiants de 4t d'ESO i 1r de batxillerat interessats en diferents camps de la ciència: matemàtiques, evolució, biologia, física, disseny per ordinador, ... Aquests campus tenen una durada d'una setmana al juliol.

Olimpiada de Biologia de Catalunya

Dissabte 8 de febrer, com ja us anunciàvem en la Newsletter de la setmana passada, vàrem assistir a l’ Olimpíada de Biologia de Catalunya. Entre pares, professors acompanyants i alumnes  aspirants es respirava l’emoció de participar. Per a mi va ser una experiència molt gratificant estar entre els futurs estudiants de carreres biosanitàries. Especial emoció em va generar veure que alguns es coneixien entre ells d’altres activitats compartides, com “Bojos per la ciència”.

Em va fer pensar en la importància de participar en activitats on els alumnes amb els mateixos interessos troben un espai d’intercanvi  d’idees.

Espero que puguem participar en properes edicions!

Member of the Oak House Science department Eulàlia Rovira with our star student, Pepe Amich

Pepe Amich showing off his certificate from the Biology Olympiad with pride.

The Last Mile.....! (1.6 kilometers in metric)

Listening to the latest "Naked Scientist" podcast (whilst doing the washing up....yay for podcasts) 

the last mile was mentioned.

Now what is this you ask? Is it a sequel to the Green Mile? No, it is all to do with the carbon footprint involved in the transportation of food.

Now we know that the carbon footprint is the amount of carbon dioxide produced in the process of doing something, well where is it the highest in the transportation of food?

 Is it the tractor or other farm machinery involved in the production of  the food?

Or the great huge trucks that seem to be taking over our roads and parking in the most awkward of places. 

I thought this was the biggest culprit, but I was wrong, because it is.......

The family car!! Now how many of us drive to the supermarket to get our weekly groceries or just a few things that we are missing? Well it turns out that this is the most inefficient and heavy carbon producing part of the chain. Hence the idea of the last mile. A typical car is 1.5 tons with a capacity for a 40kg cargo where most of the energy goes into moving the car. Trucks on the other hand are far more efficient, using most of their energy in moving the cargo. 

So where does that leave us? How do we get our groceries in a greener way?

Solution.....home delivery!

A big van carrying groceries for a large number of people, far more efficient (and less stress full too).

Another solution of course is that you can live in the centre of Barcelona and are surrounded by supermarkets all within walking distance. And off you can go with your shopping trolley; tiny carbon footprint and a bit of exercise.

And don't forget to try and buy local produce.....for freshness, reduced carbon footprint and to support the local economy!

And now your challenge is this, how will you try and include the phrase "The last mile" into your conversations today?

Cultural week-Secondary Science (1st to 3rd ESO)

As part of their cultural week, students from 1^st to 3^rd ESO were asked to research, carry out and explain some of the more interesting experiments that can be found in Science. These experiments included a corn flour bomb, exploding bubbles, peculiarities of static electricity and the crushing can experiment.

The idea behind this was to get the students to have a chance of doing these fun experiments, learn the science applications behind them (which are based on material they have already covered in class) and to be able to communicate this information to their peers in a fun way. There was also another agenda to this…..the plan is that these experiments will be demonstrated to you, by these students, on Family day!! We plan to set one of the labs aside as a demonstration area and have a timetable of events planned.

Watch this space for more details…..!!!

 Henry and Paula showing how a charged balloon can deflect a thin stream of water.

Divya "burning" paper without the paper actually burning!! How is this possible??

Yashica doing the same as Divya above but with a lot bigger flame. But why doesn't the paper burn?









Below Bhavesh "detonates" the flour bomb constructed by students of 3rd ESO. (Thanks boys and girl).

Finally Isabel and Priyanka make an explosive and bubbly cocktail. 

My ears are still ringing!!

Programa Joves i Cièncias

This is a program that is run by Fundació Catalunya La Pedrera that is very well worth entering for. This program runs over three years and is aimed at 4^th ESO students. Students will participate in Scientific research with Universities both locally and internationally in a number of different areas.

One of our 2^nd Bachillerato students, Pepe Amich,  was lucky to be awarded one of the 50 places when he was a 4^th ESO student. In his first summer with this program he was working on molecular modeling of a cell receptor thought to be implicit in a certain type of cancer. The Science he was working on was cutting edge and the things he learned invaluable. If you thought that was enough, in his second year he was off to MIT in the United States where he worked with an eminent scientist in another field. From this work he became a co-author in a scientific paper published in a top Science journal. From these experiences (and he still has one more summer to go) many doors have opened for Pepe, including acceptance on another course “Bojos per la Ciència” and also acceptance into Harvard where he starts next September. The experience for Pepe has been invaluable and has just fueled his love for Science.

So if you are a 4^th ESO student and love Science; if you plan to continue your scientific studies in Bachillerato; if you can see yourself pursuing a career in a field of Science; then you need to apply for this program!!

When asked, Pepe said the best thing you can do when applying is to sell yourself and your capabilities. If you want more ideas from him then find him and ask.

The closing date is the 21^st of February. If you need any help or references, please contact a member of the Science department.

For more details check out: http://www.jovesiciencia.com/

Oak House School Science Fair…time is running out!

Last November the Science department proudly launched its first ever Science Fair and since then interested and enthusiastic students have been getting together to decide on their projects and start on the path of research.

Twenty two groups across the four age categories have embarked on their projects hoping to be the first winners of this competition. Over half of these groups have come from primary showing the great enthusiasm they have for Science.

Projects range from microbial analysis of the school to looking at the energy consumption within the school, with lots of other fascinating ideas in between.

If you are interested in participating then you need to decide on a project and get started as soon as you can. The closing date for entries will be Monday 31^st of March where students will need to submit a short video showing what research they did, the results they found and the conclusions they can make.

There will be a first round of judging and successful candidates will be asked to give a poster presentation for Family day (May 19^th in the labs) where the final winners in each category will be decided.

Though the prizes haven’t as yet been decided on they promise to be something special and worth competing for.

Through this Science fair, we, (as a Science department), hope to fire up the imaginations of our students and teach them the skills needed for proper scientific research. This will aid them with their future treball de recercas/extended essays in Bachillerato/IB and further on in University.

Nine weeks left! Good luck to all!

Science demonstration videos by 3rd ESO students

As part of our Science enrichment project, three 3rd ESO students, (14 to 15 year olds for those not familiar with the ESO system), chose to film some Science videos which could then be used in class (which I did yesterday!!).

Please enjoy their version of electrolysis, (see if you discover the hidden meaning of the frogs) and the making of a smoking device (which you will see shows that not all Science experiments work as you would like!) (By the way I haven't given the actual name for the second video for fear of getting the undue attention of the NSA but then this might boost our readership).

Let us know what you think??

Thanks to Isabel, Eric and Adriana for the videos!!!

Note:
Under no circumstances should you undertake any of these experiments without proper supervision. This students carried out these experiments under supervision and following strict safety protocols.