Sunday 29 December 2013

Júpiter i les seves llunes



Aquesta imatge no estarà entre les millors imatges d'astronomia del 2013, segur, i de fet deu ser de les pitjors fotografies que he fet, inclús si s'amplia la taca de llum del centre, tampoc sembla gaire cosa. Una taca lluminosa i quatre ratlles.


Potser la imatge es torna una mica més interessant si us dic que la taca grossa és el planeta Júpiter i les quatre ratlles són els quatre satèl·lits galileans: , Ganímedes, Europa i Cal·listo. De fet, aquesta és la seva disposició en el moment de la fotografia:
Posició dels satèl·lits en el moment de la fotografia, a la pàgina de SKY & Telescope, Jupiter's Moons
Tot i que queda molt lluny de les imatges de la NASA, o de les que es poden fer amb un bon telescopi, no està tant malament, si tenim en compte que la fotografia està feta amb una càmera digital i uns 20 augments i sense trípode. Les properes setmanes Júpiter es pot veure a simple vista, de fet es prou brillant al cel, només cal buscar la constel·lació d'Orió i està a prop. Per veure les seves llunes és necessari un telescopi o uns prismàtics una mica bons. Tenint en compte que hi ha moltes hores de nit, i que a les 20:00 ja es negra nit, és un bon moment per mirar el cel nocturn.

Si voleu saber què es pot veure, en aquesta pàgina teniu un resum. 


Una altra opció per saber que es pot veure és una de les múltiples aplicacions que hi ha per mòbils o tablets, la d'Starlight no és gratuïta, però a mesura que vas movent l'iPad et va ensenyant el que hauries de veure cap a on apunta el dispositiu









Thursday 26 December 2013

Imatges i paraules

Diuen que una imatge val més que mil paraules, i en aquesta idea es basen les infografies que tan de moda estan, i a vegades és veritat. Un bon exemple és aquesta imatge que explica el que representa la intersecció a la teoria de conjunts:
Un altre exemple el tenim en els diagrames de Feynman, un dels millors científics del segle XX, tot un personatge i gran divulgador científic - la transcripcions de les seves classes de física o les seves xerrades gravades són un gran exemple de la seva forma de pensar. Enlloc d'emplenar fulls amb fórmules per resoldre càlculs relacionats amb quàntica, va empescar-se-les per emplenar fulls amb dibuixets com aquests: 

Les regles per fer els diagrames de Feynman són prou simples, i pràcticament qualsevol podria fer-los, i després traduir-los a les fórmules corresponents, una altra cosa és entendre que s'està fent, però, ...
Richard P. Feynman i els seus diagrames (Hannah Wilson Illustration)

Si bé hi ha cops que les imatges són importants i de gran ajuda, poder expressar verbalment o per escrit una idea també ho és,  de fet, a vegades, trobar aquesta paraula és essencial per poder avançar, ja que permet pensar en la direcció adequada,

In the end we shall make thoughtcrime literally impossible, because there will be no words in which to express it. 
1984, capítol 5  de George Orwell 

A ciència ens trobem el mateix, fins que algú no ha introduït un concepte, una nova forma de pensar un fet conegut, no s'ha pogut avançar. Exemples en podem trobar molts a la història de la ciència: donar als números un significat més abstracte, i no només com quantitats relacionades amb la geometria o amb coses que es poden contar va obrir moltes possibilitats a matemàtiques i a la ciència, el concepte de camp o d'energia a física van ser fonamentals pel desenvolupament de la relativitat o la quàntica, entre d'altres o  pensar en la gravetat com en la geometria de l'espai-temps, en el paisatge en el que es mouen els objectes va ajudar a comprendre millor l'Univers.
Geometria de l'espai




Monday 23 December 2013

Unitats de mesura

Quan es fa referència a quantitats el número ha d'anar acompanyat per la unitat, no és el mateix 2kg de carn que 2g de carn o que 2 lliures de carn. A més s'intenta que la unitat sigui adequada, poques vegades veurem la velocitat d'un vehicle en mil·límetres per setmana, tot i que seria possible. En aquest article: Make Physics More Enjoyable  fan un repàs a algunes combinacions curioses, com per exemple que un microsegle és aproximadament el que dura una classe, o que hi ha algú que ha intentat fer un sistema d'unitats on totes les unitats comencen per F.

Wednesday 11 December 2013

BOJOS PER LA BIOMEDICINA/CRAZY ABOUT BIOMEDICINE 2014

El Pepe Amich, alumne de 2n de batxillerat ciències, ha tingut l’oportunitat de participar en aquest programa. Ha sigut una experiència molt erriquidora i que li ha donat l’oportunitat de mantenir contacte i de seguir treballant vinculat a centres de recerca d’alt nivell.

Però escoltem les seves paraules a traves del video següent:       


Efectos curativos del Agua de Mar

Written by María Igualador 2nd Bachillerato Ciencias

            Poco o casi nada se sabe del agua de mar, de sus propiedades químicas, físicas, electromagnéticas o de su complejidad como Totum hidromineral (sólo conocemos el 1% de los órganos vivos que la componen) con sus propiedades curativas. Ha habido muy poca información sobre la terapia marina hasta
el siglo XX. A partir de entonces nace la auténtica Terapia Marina
basada en los trabajos de René Quinton y sus sucesores, como el
doctor Jarricot. En este medio nace toda clase de vida vegetal y animal, incluida la
humana. El medio marino es el ecosistema más importante de la
Tierra, donde la biomasa es mayor que en tierra firme y del que
recibe el nombre de Planeta Azul, ya que ocupa el 71% de la superficie terrestre. Curiosamente la misma proporción de agua que hay en nuestro organismo a la edad adulta y cuya similitud estudió René Quinton hace cien años.

            El agua de mar está compuesta, evidentemente, por agua y minerales en dispersión iónica, además de un sinfín de elementos de la química de la vida, la del carbono.
Cada parte es esencial en el desarrollo de la vida: el agua, los
minerales y el aporte vital del carbono. No se entiende el agua de
mar si se separan cada una de estas partes. ¡De hecho no se puede reconstituir agua de mar a partir de un residuo seco! El Totum hidromineral se hace imprescindible en el concepto del agua de mar.

El agua de mar se sigue extrayendo hoy del mismo punto que señaló en su día Quinton, a 30 metros de la superficie y a 10 metros del fondo del Océano Atlántico ya que ésta es la zona de penetración solar y en ella el agua es de excepcional pureza. Una vez recogida se transporta a los laboratorios mantenida a una temperatura de 4 grados centígrados. Antes de su envasado se esteriliza en frío para que no pierda sus propiedades terapéuticas y se pasa por un microfiltro con orificios de 0,22 micras. Con esta operación -que dura menos de 48 horas- se obtiene un agua de mar hipertónica de alrededor de 30 gramos de sales totales por litro que se comercializa en forma de spray o de ampolla bebible.



            El Plasma de Quinton se utiliza para tratar patologías como:
    Problemas de próstata.
    Psoriasis y otras enfermedades de la piel.
    Quemaduras.
    Infecciones.
    Alopecia.
    Artritis.
    Osteoporosis
    Bronquitis.
    Asma.
    Gingivitis.
    Problemas gastrointestinales.
    Hemofilia.
    Obesidad.
    Sinusitis.
    Anorexia y bulimia.
    Depresión del sistema inmune.
    Fatiga crónica o aguda.
    Desórdenes de huesos.
    Dolores del crecimiento en niños.

    Estrés.


El Plasma de Quinton es uno de los mejores regeneradores de los mecanismos celulares. En Estados Unidos se está empleando para corregir problemas de próstata, psoriasis, quemaduras, alopecia, artritis, osteoporosis, bronquitis, asma, gingivitis, problemas gastrointestinales o desequilibrios del sistema nervioso central, entre otras patologías. Incluso se ha demostrado su eficacia para tratar casos de drogodependencia, alcoholismo y hemofilia.

    Y está además específicamente recomendado para problemas de piel, depresión del sistema inmune, infecciones, fatiga crónica o aguda, desórdenes de huesos en adultos, dolores del crecimiento en niños, embarazo y lactancia, abortos espontáneos repetidos, estrés y como normalizador de las deficiencias nutricionales.
En España algunos centros de medicina complementaria lo recomiendan también en casos de obesidad, estados de cansancio, sinusitis e, incluso, anorexia o desnutrición

    Y lo singular es que, a pesar de que esta terapia ha demostrado sobradamente su capacidad para curar enfermedades mortales ya en el siglo pasado, tanto en España como en la Unión Europea no se permite en la actualidad su uso más que como complemento dietético.