VÍDEO CONFERÈNCIA

Oak House ha participat per segona vegada en la vídeo conferència que organitza EMBL ( European learning for the Life Sciences  ) 

“Why do we do what we do? Exploring the neural basis of emotions”. Presented by Dr. Cronelius Gross. 

En aquesta ocasió els alumnes de biologia de 2n batxillerat han convidat a participar d’ aquesta experiència als alumnes de primer de batxillerat que cursen Psicologia i als de primer curs d’ IB que cursen Psicology.

Tenir la possibilitat d’assistir a una conferència en temps real que s’està portant a terme a Heidelberg i compartir amb altres escoles l’experiència em sembla sensacional. Via Skape hem compartit les nostres preguntes amb aquells que hi participaven de forma presencial. Una vegada més hem pogut comprovar que la llengua de la ciència és l’anglès i els nostres alumnes estan molt ben preparats!

Especialment ha estat emocionant sentir les diverses referències que es feien a l´ il·lustríssim doctor Ramon i Cajal mentre el seu nét  s’asseia entre nosaltres. Quina satisfacció veure que el nostre país també ha fet  enormes i importants aportacions a la ciència!

Si voleu podeu veure la conferència de l’any passat en el link:

http://medias01-web.embl.de/Mediasite/Play/c2097680163844b696610aa1b780ae281d

La d’aquest any la penjaren pròximament.

Gràcies al Departament d’ Informàtica que sempre està preparat per donar-me un cop de mà!

CENTRE D’ESTUDIS DEL MAR ( CSIC )

“Trobada entre David Tilman i estudiants de batxillerat de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya(XESC)”

Dijous 4 de desembre els alumnes de 2n batxillerat van convidar als alumnes de IB Biology i Environment manegement a assistir a la conferència del Dr. David Tilman, premi Ramon Margalef  2014. David Tilman és un prestigiós investigador que ha posat en relleu la importància de la biodiversitat per al manteniment d’ecosistemes estables i productius, la necessitat de protegir espècies en perill i ha aprofundit en sostenibilitat agrícola i producció de biocombustibles.

Recordo encara una vegada sortint de l’ Aula Magna de la Facultat de Biologia de Barcelona que una jove alumna va preguntar al Dr. Margalef:

I vostè que opina del reciclatge? Em va mirar un segon i sense pensar-ho gens em va respondre: el que hem de fer és no produir tants residus!- En aquell moment no era la resposta que esperava, però ara hi estic completament d’acord.

OLIMPIADES DE BIOLOGIA 2015

Felicitem també a Júlia Gasol de 2n batxillerat  ciències ! Ha passat la fase de selecció per participar a l’Olimpíada de Biologia. Molta sort!

Per a més informació:

http://olimpiadadebiologia.cat/

CRAZY ABOUT BIOMEDICINE-2015

Felicitem a Sara Bardají de  1r de batxillerat ciències ! Ha aconseguit una plaça a Crazy about biomedicine. Hi havia només 25 places i una és per ella! Estic convençuda que sabrà aprofitar aquesta oportunitat única!

Per més informació sobre el programa entreu al web:

http://www.irbbarcelona.org/ca/events/crazy-about-biomedicine-2015

Aterratge de Philae en el cometa

El 12 de novembre va passar un dels fets més importants en la història de l’astronomia. El robot Philae, va poder aterrar en el cometa  67P/Churyumov–Gerasimenko, desprès d’un viatge en la sonda espacial Rosetta de 10 anys.

El primer aterratge controlat en el nucli d’un cometa, la part sòlida, va ser un procés llarg en el que hi van haver molts problemes. Primerament s’havia de trobar un lloc d’aterratge. La superfície no era consistent, hi havia llocs semblant al gel, altres que eren com un tipus de grava i altres fetes de partícules molt fines. També hi havia moltes roques grans, fent que sigui un terreny molt irregular. Altrament, s’havia de fer el més ràpid possible per a que no estigui molt a prop del Sol ja que el coma del cometa, gasos que emet, s’expandirien cada vegada més, fent més difícil l’aterratge, pels forts vents que produeix.

Clica per fer més gran

La baixa gravetat del cometa feia que amb molt petita força, la sonda podia escapar del cometa i no tornar mai més. Per això, Philae tenia una arpons per clavar dins el sòl, un hèlix, y uns cargols a les tres cames muntades per aterrar.

Rosetta va deixar caure Philae al matí del 12 de novembre 2014 i aquest va tardar unes 7 hores per aterrar; degut a la petita força de gravitació del cometa. En el moment d’aterratge, els arpons i l’hèlix no van operar, i els cargols no van poder encaixar. Per això va rebotar 2 vegades i va aterrar en la superfície 3 vegades, el primer bot va durar 2 hores i el segon només minuts, fins que va aterrar recolzat en una roca.

Per si algú vol escoltar el so de l’aterratge sobre el cometa.

Encara que l’aterratge va ser un èxit, el lloc d’aterratge no era el que estava determinat, anomenat Agilkia, i ara es troba en un lloc on no arriba la llum del sol, que provoca que no es pugui carregar la bateria amb els panells solars. Ara no hi ha cap comunicació amb la sonda, però sembla que a l’agost, el cometa s’aproparà al sol i rebrà suficient energia per despertar-se.

Aquest increïble aterratge, és una fita en la historia de la humanitat ja que ens dona l’ocasió de descobrir l’origen de la vida en el planeta.

Article escrit per Yatin Dadlani, alumne de 2n de batxillerat ciències

                                                                                                                                                             

Rosetta: un viatge accidentat

La història de Rosetta va començar amb un gran problema, quan degut al fracàs del llançament de dos satel·lits amb el mateix coet que havia de propulsar Rosetta, l’Ariane 5 variant ECA, la companyia espacial francesa Arianespace SA es va veure obligada a  pososar el llançament de la sonda. Aquest fracàs va causar l’autodestrucció de 630 milions d’€ d’equipament degut a un canvi  involuntari de trajectòria així com la pèrdua dels dos satel·lits. La causa del funcionament defectuós es revelaria posteriorment: una fuga en les canonades de refrigeració que va permetre el sobreescalfament de la tovera.

Va ser degut a aquest ajornament que l’objectiu de Rosetta, originalment el Cometa 46P/Wirtanen, va haver de ser descartat i es va haver de buscar un de nou. El escollit va ser el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, i els plans es van poder adaptar sense necessitar gaire variació. Malgrat això, el nou cometa objectiu es trobava a una distància molt superior del inicial, i Rosetta, que utilitzava els seus panells solars com a única font d’energia, hauria de superar una sèrie de dificultats per tal d’arribar-hi amb energia suficient.

Així doncs, després d’un altre petit ajornament, la sonda va ser finalment llançada de 2 de Març del 2004. La missió ara no només consistia en orbitar i aterrar sobre un cometa, sinó que també incloia dos fly-bys: els dels cometes 2867 Šteins, el 5 de Setembre del 2008, i 21 Lutetia, el 10 de Juliol de 2010. Després de finalitzar els seus estudis dels cossos, Rosetta es va haver de posar en un estat d’hivernació, i la sonda es va fer girar com una baldufa de cara a la Terra, per tal que no canviés d’orientació durant el seu viatge.

Un cop va sortir de l’hivernació i es va comprovar que funcionava bé, Rosetta va iniciar les maniobres d’aproximació, efectuant una sèrie d’enceses dels motors per tal d’ajustar la seva velocitat relativa al cometa i col·locar-se en òrbita al voltant seu. El proper repte era fer aterrar Philae, el lander. El 12 de Novembre de 2014 es va efecutar el llançament de Philae a una velocitat de 1m/s en direcció al cometa, a una zona d’aterratge prèviament escollida pels científics de la ESA. Els arpons que havien d’anclar Philae a la superfície no es van disparar degut a la baixa velocitat d’impacte. En aquesta instància cal tenir en compte que la sonda va ser dissenyada fa més de 10 anys i que la tecnologia aleshores encara no estava tan avaançada. Això és apreciable en un dels seus instruments principals, OSIRIS, una càmera que ostenta 4 Megapíxels. A més, els coneixements sobre la composició d’un cometa eren erronis i el tren d’aterratge, així com el mètodes d’anclatge, van ser dissenyats per a aterrrar sobre una superfícies de gel sòlid. Actualment se sap que la composició dels cometes és més ben dit granular, i aquesta podria haver sigut una de les causes que Philae no s’anclés bé en aterrar.

Escrit per Gonzalo Bertrán, alumne de 2n de batxillerat ciències

TREBALL EXPERIMENTAL BIOLOGIA 2n BATXILLERAT: BIOMOLÈCULES I METABOLISME

1-   Què creus que té més sucre la Coca-Cola, Coca-Cola 0%, Coca-Cola light?

Utilitzant una tècnica de difracció de la llum , els alumnes han pogut determinar quin tipus de Coca-Cola té més sucre: “la normal”

Què conté la llet? És veritat que és un aliment tan complet?

Després d’analitzar tant la seva fracció sòlida com la líquida s’ha pogut determinar que efectivament té tot tipus de biomolècules orgàniques i inorgàniques: glúcids, lípids,proteïnes, aigua i sals minerals.

Hi  ha organismes que per obtenir energia utilitzen la fermentació. Aquesta reacció fa molt temps que es coneix perquè a partir d’ ella es poden obtenir tota una sèrie de productes de gran interès com el vinagre , el vi , la cervesa , la xocolata, el iogurt , el formatge , el pa , etc . Podem observar com es fermenta el raïm al nostre laboratori?

Doncs la resposta és sí , mireu com estan alguns dels globus, a punt de rebentar. Això és degut a que com a producte de la fermentació també es forma CO₂.

-   Les reaccions químiques en el organismes vius estan regulades pels enzims (els enzims són de naturalesa proteica) . La catalasa és un enzim que descompon el peròxid d’hidrogen (que és molt tòxic per les cèl·lules) en aigua i oxigen.

Vols veure què passa quan la catalasa reacciona amb el peròxid que es genera  en els teixits com a conseqüència de la respiració cel·lular?

Es conserven millor els aliments a la nevera que a temperatura ambient?

L’Amisha  Bhojwani està treballant per respondre aquesta pregunta de forma justificada. Tots sabem que la resposta és SÍ  però, per què? Per què es fan malbé els aliments? Què té a veure que estiguin a la nevera o no? Té a veure amb la temperatura? i si és així, per què?

Tan bon punt tingui resultats ens ho explicarà.