Sunday, 20 April 2014

Un planeta on pot haver-hi vida

Fa uns anys la NASA ve situar en òrbita el satèl·lit KEPLER amb la intenció de fer una cerca sistemàtica de exoplanetes - planetes exteriors al sistema solar - on pogués haver vida. Doncs bé, tot i que ha tingut un problema i ja no pot desenvolupar la seva funció com s'esperava, l'anàlisi de la informació que ha aportat mentre funcionava bé encara està donant resultats interessants. Entre ells, l'exoplaneta més similar a la Terra, el Kepler-186f, que és com de moment s'anomena.

Image Credit: 
NASA Ames

Tant per mida, com per condicions,de moment és un dels millors candidats a tenir vida fora del sistema solar, ja que es troba dins de la zona on es creu que pot haver-hi aigua líquida a la superfície del planeta, els planetes en aquesta zona s'anomenen planetes Rinxols d'or.
Image Credit: 
NASA Ames/SETI Institute/JPL-Caltech
De fet fa molt que l'home imagina vida fora de la Terra, la ciència ficció en va plena. També hi ha gent que assegura haver tingut contacte amb extraterrestres, però de moment no hi ha cap confirmació amb base científica de vida fora de la Terra. On podia estar aquesta vida i com seria ha anat variant a mesura que ha anat progressant l'exploració del sistema solar.

La Lluna va quedar descartada, així que els sel·lenites que van imaginar el Rudolf Erich Raspe al Baró de Munchausen o H.G.Wells al Primer home a la Lluna, entre d'altres, no existeixen. Tampoc els venusians o els marcians, o com a mínim no són prou intel·ligents per envair-nos, per tant la Guerra dels móns queda descartada amb els marcians. Tot i això hi ha algunes llunes dels sistema solar on encara no s'ha descartat la possibilitat que hi hagi vida, encara que sigui en forma unicel·lular

Durant força temps la cerca de vida fora, i dins, del nostre sistema solar es limitava a buscar molècules orgàniques i intentar rebre senyals similars a les que emetem nosaltres a l'espai, per tant la l'astrobiologia - la branca de la ciència que estudia les condicions necessàries per que la vida es desenvolupi i evolucioni amb la intenció d'estudiar la vida fora del nostre planeta - tenia poca informació, però força temps per pensar formes de veure si un planeta pot tenir vida o no, i si hi ha, si és intel·ligent, segons nosaltres, es clar. De fet, des dels anys 60 hi ha una fórmula per calcular la probabilitat que al voltant d'una estrella hi hagi vida intel·ligent, la fórmula de Drake, fórmula on per la majoria de factors encara no es coneix el valor.



El satèl·lit KEPLER ha permès ampliar molt la llista de planetes exteriors al sistema solar, i tenir una base on cercar condicions per la vida: estudiar atmosferes, possibilitat d'oceans i fins i tot intentar trobar indicis de ciutats a través de les llums nocturnes, d'igual forma que es poden veure més fàcilment des de l'espai les ciutats a la Terra al costat fosc que al diürn.
Credits: NASA


Thursday, 10 April 2014

La informació que entra pels ulls

Quan es vol transmetre una informació és important saber quina és la forma més efectiva per fer-ho. Això dependrà de molts factors, a qui va dirigida, quin és el mitjà de difusió, quines eines tens a la teva disposició, el presupost, les habilitats que es tinguin, ....

Hi ha una opció que és crear una infografia: presentar la informació de forma visual i textual, per exemple:

De fet, és una bona forma d'atreure l'atenció. A arrel de la imatge, he continuat llegint l'article.

Friday, 4 April 2014

Google Science Fair 2014



Un any més Goolge convoca el certamen de ciència Google Science Fair on es poden presentar projectes científics. El concurs va adreçat a persones de tot el món amb edats compreses entre els 13 i els 18 anys, i els premis són força variats.

La data límit per presentar projectes és el 12 de maig. Aquí podeu trobar algunes de les propostes d'altres anys.

Què faig aquest estiu?

Cada estiu s'organitzen activitats d'estiu de tota mena, algunes relacionades amb la ciència. Aquí van dues:


  • El Campus d'estiu "Imagina el teu futur", organitzat per l'IQS a finals de juny, adreçat a alumnes de 3r d'ESO interessats en enginyeria i en format de tallers. La data límit d'inscripció és el 8 de juny.
  • Un altre són els campus científics d'estiu organitzats pel Ministerio de Educación, Cultura y Deportes i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT, amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa", dirigits a estudiants de 4t d'ESO i 1r de batxillerat interessats en diferents camps de la ciència: matemàtiques, evolució, biologia, física, disseny per ordinador, ... Aquests campus tenen una durada d'una setmana al juliol.

Thursday, 3 April 2014

The effects of pollution

Check out this amazing video showing the impact of plastics (and other rubbish) on bird life on the island of Midway in the Pacific. Moving stuff!! See it here!!!



This was recommended by one of my Environmental management students Ana Habash.


Monday, 31 March 2014

I SIMPOSIUM DE BIOLOGIA A OAKHOUSE


Èxit rotund de participació.
Donem les gràcies a tots aquells que ens han recolzat, ajudat i col·laborat en el nostre projecte:
 En primer  lloc a l’escola per permetre dur a terme iniciatives que permeten a l’alumnat créixer i obrir altres perspectives com treballar en equip, desenvolupar habilitats organitzatives, artístiques, socials, comunicatives, etc... i al professorat per treballar colze a colze amb ments joves, fresques i molt potents.
Als conferenciants pel seu temps, interès i coneixements.
A la clínica Planes per la seva aportació que ha fet possible econòmicament el projecte.
A tots els membres de l’escola que amb el seu gra de sorra han fet possible que tot sortís rodó.
A Yago Ayesta per la seva col·laboració en la producció de materials.
I per descomptat als assistents, sense ells no hauria tingut sentit la nostra tasca.
Desitgem  que hagueu gaudit tant com nosaltres d’aquesta oportunitat única i esperem poder-ho repetir molt aviat .

Gràcies a tots



Joint winners of the poster competition
Isabel and Helena above
Adriana, Anna and Mariona below.


Artificial life-starting with chromosomes

Have a look at this article from the newspaper Spiegel on artificial life and the construction of chromosomes. My German is non-existent but the topic is very hot and controversial in the Biological world.

Read more here!!!

Video abspielen...

You can also find more information here.

Sunday, 30 March 2014

Una setmana productiva





Aquesta setmana hi ha hagut uns quants descobriments força interessant, un d'ells ha estat detectar en la radiació de fons de microones els efectes de les ones gravitatòries originades durant la inflació. Un altre descobriment ha estat el d'un nou planeta nan amb òrbita força llunyana, i indicis d'un planeta 10 vegades més massiu que la Terra.

Però les notícies no només han vingut de l'espai, també han vingut del camp de la genètica, on un equip ha aconseguit construir peça a peça un cromosoma de llevat.

En aquesta pàgina trobareu uns quants descobriments més.

Wednesday, 19 March 2014

I això per a que serveix?


L'altre dia em va arribar un mail d'un antic alumne que està treballant en la part d'efectes visuals en pel·lícules, entre d'altres coses em va esciure

(...) parte de lo que hago en esta película me esta haciendo tener que recuperar muchos de los conocimientos matemáticos y físicos del colegio... Y he sufrido el tópico: "Los Productos Escalares no los voy a usar nunca..." - (Igual que muchas otras operaciones y conocimientos que pasan por el mismo pensamiento durante la adolescencia) - ¡Pues ala! ¡Los uso cada día ahora! Las matemáticas vectoriales son el pan de cada día...
I això em va fer recordar que moltes vegades mentre ensenyem i mentre aprenem, sobretot assignatures que no ens interessen gaire, la pregunta que ens fem és I això per a què serveix? A vegades la utilitat no és immediata, si no que és un pas necessari per poder fer coses més complicades. Un gran exemple és la pel·lícula de Karate Kid on Daniel Larusso no entenia per què el senyor Miyagi el tenia netejant cotxes enlloc d'aprendre karate, que és el que ell volia. 

El que ell no sabia és que, a banda d'estalviar-li feina al senyor Miyagi, estava automatitzant les tècniques bàsiques del karate. En aquest cas, com en tants d'altres, el professor tenia una idea clara d'on volia arribar i quin era la millor forma de fer-ho ... tot i què per l'alumne no era evident.

L'altre cosa que cal tenir en compte la va dir un dels grans mestres, en Yoda, quan Luke Skywalker està aprenent a fer anar la Força


Què en el cas de l'educació ho podríem modificar en: ja que ho has de fer igual, fes-ho lo millor que puguis. Més endavant ja en trauràs profit.


Ones gravitatòries

Aquesta setmana un dels experiments que estudia la radiació de fons de microones hi ha trobat evidències d'ones gravitatòries en les seves dades. Això ens permeten conèixer millor com era l'Univers molt poc després de la seva formació. Per una explicació més tècnica podeu visitar el Blog de Sean Carroll on trobareu dues entrades amb les dades i una explicació més extensa.

Però anem a pams, la radiació de fons de microones (CMBR) és la radiació electromagnètica més llunyana que podem veure, o el que és el mateix, la imatge més antiga que podem "veure" de l'Univers.

Aclarim un parell de termes: La radiació electromagnètica inclou a la llum visible, les microones, les ones de ràdio, els raigs X, els ultravioletes,... Amb la radiació passa una mica com amb el so: hi ha sons més aguts - alta freqüència - i més greus, - baixa freqüència - alguns que podem escoltar i altres no, com els ultrasons, però podem dissenyar aparells per detectar-los. La radiació electromagnètica també té freqüències altes i freqüències baixes, hi ha algunes que podem percebre, la llum visible, i altres que tenim aparells que ens permeten detectar-la i estudiar-la.


La radiació a l'espai viatja molt ràpid, triga una mica més d'un segon en recórrer la distància que separa la Lluna de la Terra, distància equivalent a fer unes 9 voltes a la Terra. Però tot i viatjar molt ràpid, es pren el seu temps en anar d'un lloc a un altre, de fet veiem com era la Lluna fa prop d'un segon, el Sol com era fa uns 8 minuts, ... i així, contra més lluny està el que observem, més temps fa que la radiació ha sortit de l'objecte. De fet hi ha un capítol de Futurama que es basa en aquest retard. Per tant si busquem alguna cosa al cel que estigui prou lluny, podríem veure com era aquell objecte l'any que vam néixer, o quan encara hi havia dinosaures a la Terra, o  quan es va crear l'Univers.

El problema és que no podem veure l'origen de l'Univers, i no el podem veure per motius similars als que no ens permeten observar l'interior del Sol: al principi l'Univers era massa dens i la llum no podia viatjar molt lluny. Això fa que no poguem detectar cap tipus de radiació electromagnètica emesa els primers 380000 anys d'història de l'Univers. Encara diria més, que dirien els Dupond, l'objecte més llunyà que podem veure va emetre la seva radiació quan l'Univers tenia només 380000 anys, i ha estat viatjant prop de 13500 milions d'anys abans d'arribar a nosaltres. En aquest camí, i degut a l'expansió de l'Univers, la radiació s'ha vist modificada, i ens arriba en forma de microones, per tant no és visible i necessitem aparells especials per detectar-los. A aquesta radiació se la coneix com a Radiació de Fons de Microones o CMBR, per les seves sigles en anglès. Aquesta radiació era una conseqüència del model del Big Bang, i primer es va predir, i cap als anys 1960 es va detectar per casualitat. Des de llavors s'ha estudiat de forma intensiva, aprofitant els avenços per estudiar millor els detalls. Quin aspecte tenia l'Univers llavors un cop tractada la imatge i seleccionats uns colors que ens permetin distingir el que volem?

Els puntets vermells i blaus indiquen zones més calentes o més fredes de l'Univers en aquell instant, i recorda força a la superfície del Sol

Doncs bé, tot i que no podem veure més enllà, el que veiem està influït pel que havia passat abans, i estudiant com és la radiació que ens arriba, la distribució de les zones calentes i fredes, podem saber coses de com es va originar l'Univers, per això l'interès en estudiar-la.

Una de les conclusions a les que es va arribar és que era massa homogènia, l'Univers que descriu aquesta radiació és un Univers pràcticament igual a tots arreu, era massa uniforme. Per tant, feia falta alguna cosa que el fes uniforme. Cap als anys 1970 es va proposar un mecanisme que permitia que l'Univers inicialment no fos uniforme, però en poc temps passés a ser-ho: la inflació. Els models inflacionaris el que diuen és que molt poc temps després de l'inici de l'Univers i de forma molt ràpida, l'Univers es va expandir moltíssim. Quina és la idea? Si ens imagines les parts no uniformes com arrugues en un llençol, aquestes es fan menys pronunciades si estirem el llençol. El mateix efecte va tenir la inflació, si hi havia alguna part no uniforma, la va estirar tant que va passar a ser casi uniforme. Però sabem que havien de quedar petites inhomogeneïtats, ja que si no no hi hauria galàxies, estrelles, planetes, ... Tot això va deixar marques a la CMBR, va determinar com es va fer aquest "aplanament".

Una de les coses que va fer la Albert Einstein quan va introduir la Relativitat General va ser canviar la forma de pensar sobre la gravetat, podem interpretar la gravetat com el paisatge per sobre el que es mouen els objectes. De fet, per fer-nos una imatge mental simplificada del que passa, ens podem imaginar l'Univers com un llençol molt flexible. La gravetat seria la forma que adopta el llençol. En una imatge ja clàssica, l'efecte que per exemple tenen les estrelles sobre els planetes, seria la mateixa que tindria una bola molt pesada deixada al centre del llençol sobre boles més petites que llencéssim rodolant pel llençol. I finalment arribem a les ones gravitatòries, que ens les podem imaginar de forma simplificada com ones a sobre d'aquesta superfície. I igual que les onades afectarien a allò que es trobi al seu pas. Que les ones gravitatòries existeixen ja es sabia, de fet es va donar un premi Nobel el 1993 per trobar indicis indirectes de la seva existència, encara no s'han fet mesures directes però hi ha projectes per fer-ho.

I finalment tornem al principi:
Aquesta setmana un dels experiments que estudia la radiació de fons de microones hi ha trobat evidències d'ones gravitatòries en les seves dades. Això ens permeten conèixer millor com era l'Univers molt poc després de la seva formació
És a dir, l'experiment BICEP2 ha trobat les marques de les ones gravitatòries generades a l'inici de l'Univers en la radiació més llunyana que podem captar, i amb això podem conèixer millor un període que no podem veure directament.