Amanir l'explicació amb tecnicismes.

La ciència-ficció és una gran consumidora de ciència real, sobretot de la que la majoria de gent no acaba de comprendre. L'utilitzen per fer arguments que sonin sòlids, per agafar paraules tècniques que posar en boca dels protagonistes o per obrir opcions argumentals. En alguns casos s'estira el concepte científic per obrir possibilitats argumentals o per veure móns paral·lels on la natura no és exactament igual que la que coneixem. Per exemple, no hi ha cap evidència experimental de l'existència de les partícules més conegudes de la ciència-ficció, els taquions d'Star Trek , però aquesta sèrie els hi ha tret molt de suc, les mutacions genètiques són la base dels X-Men. 

Però estem parlant de ciència-ficció, i per tant no esperem que sigui un manual de ciència, i de fet, les llicències que s'agafen fan que els arguments siguin més entretinguts, un bon exemple el tenim en Superman quan va fer anar el temps endarrera fent que la Terra girés al revés o la radioactivitat creant superherois com Hulk o Spiderman, ... . Hi ha algun cas, com per exemple Ruins,  en el que es veu què passaria a l'univers de Marvel si les lleis de la natura les apliquéssim també als còmics.

Els arguments utilitzats depenen una mica de la ciència de moda, i a vegades, aquests arguments poc científics es donen a la realitat, i aquí pot ser preocupant. 

Doncs bé, sembla que ara els arguments amb poca base sòlida tenen un nou camp: la neurociència. Amb els termes adequadament escampats pel nostre discurs podem aconseguir que els nostres arguments semblin força sòlids: una mica de plasticitat neuronal per aquí, unes quantes neurones mirall per allí, ... no és que no existeixin aquests termes, és l'ús que se'n fa el que no és adequat. Aquest article en particular és força interessant al respecte, i ens hauria de fer pensar sobre el que acceptem dels arguments amb termes tècnics, no només en el cas d'argumetns científics, si no en arguments econòmics, jurídics, mèdics o quan anem al mecànic. No ens hauria de fer por demanar aclaracions en termes que no ens siguin desconneguts. Igual que quan ens em perdut, sempre és millor demanar ajuda.